Tag Archives: RAC1

Ràdio: temporada 2009-2010

Posted on by
Reply
Foto: Ian Hayhurst

Foto: Ian Hayhurst

Hi ha rituals que ens ajuden a situar-nos en la quotidianitat, que ens donen pautes pel dia a dia. És el cas,  per exemple, de l’estrena d’una nova temporada radiofònica. La 2009-2010 comença aquest dilluns amb força novetats,  algunes incògnites i molt d’interès.

Els principals canvis els ofereix la programació de Catalunya Ràdio, que ha renovat bona part de la graella de dilluns a divendres (pdf, 1,4 mb) amb l’objectiu de frenar la davallada d’audiència que la temporada passada li va suposar la pèrdua del lideratge, segons l’EGM. Una tendència que va començar en l’era Minobis i que va continuar durant la gestió de Sarsanedas. Veurem com se’n surt ara Ramon Mateu, en la seva primera estrena de temporada com a director. D’entre tots els canvis de la grella, probablement el més destacat és el de Manel Fuentes al capdavant de “El Matí de Catalunya Ràdio”. Donada la seva trajectòria de ràdio i televisió, i el tipus de productes que ha fet, és una incògnita com respondrà en aquest nou rol. Fuentes és periodista i crec que té potencial per sortir-se’n, però haurà de posar-hi esforç i molta dedicació. A més, comptarà amb un bon equip de professionals de la casa, amb la coordinació de Jofre Llombart, i Marta Romagosa, com a segona veu, entre d’altres.

De la resta de novetats de Catalunya Ràdio, tinc molta curiositat pel programa de Pere Mas (“Tot és molt confús”), que defineix com a “radioshow d’entreteniment”. M’agrada el seu estil, i confio que farà un producte interessant i atractiu (amb la coordinació de l’amic Pipo Serrano). A la tarda, opten per Sílvia Cóppulo, amb “El secret”, en el seu retorn a la que va ser casa seva. Això és un canvi rotund en relació a les anteriors propostes d’aquesta franja, amb gent jove i menys experiència. Ara, en canvi, hi trobem una veu coneguda, que té molta ràdio a les espatlles, i que coneix el mitjà. Segurament farà un bon producte, però no sé si a aquestes alçades té tirada entre l’audiència… I dues novetats més, en l’àmbit esportiu: un informatiu a les vuit del vespre (per competir amb “El primer toc”, de RAC1) i en Pere Escobar al capdavant del magazín esportiu de la nit. Escobar és un animal comunicatiu, però a RAC1, el “Tu diràs” està molt consolidat, i no serà fàcil treure-li oients (perquè, a més, començarà abans). Molts canvis, doncs, per tornar a un esquema de programació més clàssic, i que segons Ramon Mateu, té l’objectiu de fer que Catalunya Ràdio torni a ser competitiva. Una oferta que sobre el paper, té força. I una graella en la qual ja no té cabuda Xavier Solà. De  petit, a casa, vaig esmorzar moltes vegades escoltant “El Suplement”… En Solà era dels últims clàssics que quedaven a Catalunya Ràdio, i ara ha hagut de dir adéu, amb discreció.

Mentrestant, a l’altra banda de la Diagonal (m’agrada aquesta expressió, d’arrels futbolístiques…), RAC1 afronta per primera vegada l’inici de la temporada amb la pressió dels campions. De la seva graella, en destaca sens dubte l’absència del “Minoria absoluta”. Un altre clàssic (més jove, això sí) que desapareix de l’oferta radiofònica en català. Quan es toquen tantes tecles, com feien Toni Soler i companyia, arriba un moment en què no es pot estar per tot, a totes. I el relleu em sembla interessant. D’una banda cal dir que continua l’equip de “La segona hora”, amb, entre altres, Quim Morales, Jaïr Domínguez i Xavier Pérez Esquerdo, amics i ex-companys d’aventures a Ona Catalana. Un programa que, per mi, ja era més atractiu que el Minoria, i que ara estic segur que continuarà creixent. I de l’altra, perquè l’humor manté el seu espai, de dotze a una, amb  “La competència”, d’Òscar Dalmau i Òscar Andreu, durant molts anys membres de l’equip d’en Manel Fuentes als “Problemes domèstics”, després amb secció al “Minoria”).

Comença, doncs, una temporada radiofònica que pot ser apassionant. Donem-li una oportunitat, sense prejudicis. En aquest país d’etiquetes, de blanc o negre, hi ha una oferta de ràdio prou diversa i interessant com per no ancorar-se d’entrada en un únic punt del dial.

Dia històric per a la ràdio a Catalunya

Posted on by
5

rac1

Sí, aquest 22 d’abril de 2009 passarà a la història de la ràdio del nostre país. I ho farà com el dia que RAC1 va ser líder d’àudiència per primera vegada. El dia que Catalunya Ràdio va perdre el lideratge després de 15 anys al capdavant.

Segons la primera onada de l’EGM d’aquest any, l’emissora del grup Godó és la ràdio més escoltada a Catalunya, amb 469.000 oients i un 28% de share. Catalunya Ràdio té 454.000 oients i la SER, 452.000. A més, destaca el fet que els programes de RAC1 són líders des de les set del matí fins a les vuit del vespre. La pèrdua d’audiència que arrossegava Catalunya Ràdio feia preveure aquest desenllaç i només era qüestió de temps que arribés el moment del canvi de líder. En canvi, la tendència a l’alça de RAC1 era espectacular. Però la hipòtesi era que finalment la SER avançaria l’emissora pública. Però no. Tot i que fa molts anys que el grup PRISA va al darrera del lideratge de la ràdio a Catalunya, i malgrat que per aconseguir-ho ha dut a terme tot tipus d’operacions, com ara fer-se amb les freqüències d’Ona Catalana, no se n’han sortit.

L’èxit de RAC1 és contundent. Un resultat que, en bona part, es deu a la feina de professionals que van créixer professionalment a Catalunya Ràdio i que van acabar marxant (o els van acabar empenyent). Un model definit i clar. I car, segur. Però amb el suport d’un grup mediàtic al darrera que és una altra de les claus del seu èxit. Mentrestant, Catalunya Ràdio dóna tombs i no troba la fòrmula. Ja sigui per un cúmul de decisions errònies, ja sigui per qüestions de “crostes”, que no ho sé. El cas és que la “ràdio nacional de Catalunya” no pot permetre’s que la dinàmica es perpetuï (o potser sí, segons qui ho pensi). Canvis a la graella, com a mínim. Fins i tot, canvis en la direcció. Si no reaccionen, en el proper EGM ni podran parlar d’”empat tècnic“.

Podem quedar-nos amb la visió que la ràdio en català té bona salut, en general. Però de la mateixa manera que el triomf d’un projecte privat de ràdio en català és una excel·lent notícia, també lamento la deriva de Catalunya Ràdio, que durant molts anys ha sigut el meu referent radiofònic. I ens cal una ràdio nacional forta.

La nova temporada de RAC1

Posted on by
2

Continuista. Crec que aquest és l’adjectiu que defineix l’oferta de RAC1 per a aquesta temporada 2008-09. És lògic, per allò de “quan una cosa funciona, no la toquis”. Només hi ha alguns detalls, com ara la incorporació de nous tertulians a “El Món a Rac1” i als programes esportius, o la segona hora del “Minoria absoluta“.

Aquest espai evoluciona i deixa enrera la fòrmula mixta de la temporada passada: era una mena de Minoria però sense ser el Minoria; ara només en conserva el nom (a efectes de l’EGM) i guanya en personalitat pròpia. Fet, a més, per bona part del que va ser “El rosari de l’aurora” a Ona Catalana: me n’alegro :-)

Poques novetats, doncs, però amb detalls interessants. RAC1 ha trobat el seu lloc, amb un estil que ha sabut estabilitzar i consolidar. Un model, a més, que ha evolucionat però sense perdre el seu caràcter: va néixer com la ràdio de l’entreteniment, però cada vegada ha anat donant més pes a la informació. Crec, doncs, que el seu èxit rau en la manera com ha sabut connectar amb una determinada franja d’audiència.

Com diu en Jordi Basté en aquesta entrevista (pdf), entrem en la temporada “post-Bassas”, i això la fa especialment interessant. Divendres coneixerem la nova oferta de Catalunya Ràdio.

(Pert cert, que de l’entrevista amb en Basté, em sobta el to contundent amb què aposta pels filtres als blogs. Suposo que es refereix als comentaris als blogs o notícies dels mitjans, com ara “El blog del Món” o l’”Off the RAC“, i no al blog com a eina d’expressió…)

L’EGM de les retransmissions

Posted on by
1

“La retransmissió d’en Puyal” manté el lideratge indiscutible però “El Barça juga a RAC1″ retalla la diferència i és líder entre el públic jove. Aquest és el resum de les dades de l’EGM sobre les retransmissions dels partits del FC Barcelona durant la temporada passada. Són dades interessants. Vegem-ho.

D’entrada, jo sóc perico. Per tant, escolto sobretot les retransmissions de l’Espanyol. Les del Barça, molt menys, però també les conec. Pel que fa a les dades, el lideratge de “La retransmissió d’en Puyal” encara és, ara per ara, inqüestionable. Un de cada dos oients que van escoltar els partits dels blaugrana a la ràdio a Catalunya ho van fer amb en Puyal i l’equip que l’acompanya. És una dada prou contundent.

Ara bé, perd terreny i de forma important. Val a dir que l’estudi no va incorporar alguns partits destacats, però tot i això la reculada és considerable. I a més, bona part de la resta d’audiència va anar a les retransmissions de “El Barça juga a RAC1″, que experimenta una crescuda important.

Les xifres: de 249.000 oients, 128.000 per a les retransmissions de Catalunya Ràdio i 105.000 per a RAC1 (per cert, que és interessant llegir com n’informen les dues emissores; totes tenen raó, en allò que diuen, fet que demostra que l’EGM sempre és “vendible” i que cal agafar-lo amb un cert escepticisme).

Però més enllà de les dades de present, importa també la tendència. I aquí hi ha dos fets evidents:

  1. Les retransmissions de RAC1 guanyen audiència, mentre que les de Catalunya Ràdio en perden.
  2. La qüestió generacional: “El Barça juga a RAC1″ és líder entre l’audiència de menys de 45 anys.

Així doncs, què? Bé, em sembla un EGM que defineix força bé l’estat de la ràdio al país: lideratge de Catalunya Ràdio, però cada vegada amb menys marge i més dificultats per mantenir-lo, i ascens sostingut de RAC1, que té guanyat el públic jove. Un tema, aquest de l’edat, que és clau per al futur i que explica algunes de les decisions, canvis i nous programes que Catalunya Ràdio està provant aquests últims anys, amb l’objectiu de renovar una audiència que té una mitjana d’edat elevada.

L’escenari, doncs, és molt interessant. Jo, per la meva banda, continuaré com sempre, alternant emissores. En el cas del futbol, m’agrada escoltar en Puyal a la prèvia del partit i en moments clau. Primer, perquè va més enllà del futbol i sempre sap apropar a l’oient la realitat del país o de la ciutat que visita, així com la història del rival. I també perquè en els instants que podríem considerar històrics o molt importants, continua sent un referent. En canvi, durant o després del partit m’ho passo millor amb l’equip de RAC1. M’agrada la retransmissió coral i el to irònic que hi posen, tot i que a vegades em molesta un excés de “forofisme”. Val a dir, també, que hi tinc més afinitat per edat i perquè a l’equip de la retransmissió hi tinc amics, coneguts i saludats.

Tot això, de les retransmissions del Barça. És clar que en puc fer una anàlisi més freda perquè són això, les del Barça. Si he de parlar de les de l’Espanyol, llavors ja serà pura passió :-)

Bosch i Basté

Posted on by
6

La Vanguardia publica avui un cara a cara entre Xavier Bosch i Jordi Basté, sota el testimoni de Joaquim Roglan (pdf, 243Kb). És la imatge del relleu al capdavant del magazín matinal de RAC1. Quan arribi el setembre, parlarem amb més detall de la nova temporada i de les novetats radiofòniques. Ara només vull deixar l’entrevista en aquesta entrada perquè la llegiu i, si voleu, la comenteu. Conec bé com funcionen els rumors de passadís dins d’una emissora de ràdio i la facilitat amb què s’escampen. Per això mateix no faré cap hipòtesi sobre els motius del canvi; i com que no tinc la versió personal dels protagonistes, em remeto al cara a cara de La Vanguardia.