Un any més, una altra edició dels Premis Blocs Catalunya. Des de divendres he anat llegint piulades i algunes entrades en diversos blogs, crítics amb els resultats, especialment per la victòria de “La primera esmena” d’Antoni Bassas, a la categoria de blogs de política, i d”Espai Internet” a tecnologia, pel fet que són blogs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Bona part de les crítiques se centren en la presència de blogs de la Corpo, ja siguin vinculats a TV3, a Catalunya Ràdio o al 3cat24, pel greuge que suposen amb els bloguers amateurs.
He llegit entrades molt bones, reflexives, completes i constructives. Com a membre de STIC.CAT, i donat que havia d’anar comentant a molts blogs diferents, he optat per escriure aquesta entrada. Com a comentari en un blog, seria massa extens. Disculpeu que hàgiu hagut de venir fins aquí. Recullo tot seguit algunes reflexions interessants que he anat llegint: Jaume Albaigès, Janquim, Miquel Duran, Tomàs Manzanares, Adrià Fontcuberta, Jordi Serra i David Rodríguez (com jo, membre de STIC).
Vull dir també que aquesta és la meva opinió personal. Amb els companys de STIC en parlem i en els propers dies expressarem la visió de l’associació com a tal. Som-hi, doncs.
Faig la reflexió seguint un ordre processal. És a dir, segons les diverses fases dels premis.
1) Sistema de votació
Aquesta és una de les principals dificultats. En aquesta tercera edició vam optar per un sistema de vots per IP. És menys restrictiu que altres, i això permetia implicar en la votació moltes persones més enllà de la blogosfera mateixa: familiars, amics, alumnes… Un electorat potencial ampli per difondre més la blogosfera. El problema és que ha donat peu a pràctiques irregulars. Jo, personalment, no m’ho esperava. Parlo de la competitivitat que ha portat molts participants a intentar saltar-se el control de l’IP per sumar més vots. El sistema, però, ens donava altres paràmetres i ens permetia detectar aquests usos fraudulents. Tot i això, l’experiència ens demostra que haurem d’optar per un altre mètode.
Caldrà analitzar altres propostes, com les dels premios bitácoras o els premios 20blogs. Opcions serien, per exemple, limitar-ho als inscrits al web dels premis (no ho veig, és massa restrictiu i obliga a inscriure’s), controlar-ho a partir del correu electrònic (no evita que una mateixa persona obri molts comptes de correu per votar-se) o amb el DNI electrònic (problema: poca gent podria votar, però per contra podriem contribuir a fomentar l’adopció d’aquestes eines). No tinc clar quin és el millor, però sí que veig necessari canviar el sistema d’enguany.
Més enllà del mètode, em pregunto com aconseguir que una votació popular, com és la primera fase dels Premis Blocs, reconegui la qualitat més que la quantitat…
2) Les categories
Hem de posar un límit numèric i crec que 10 categories és prou correcte. Cada any fem canvis, per intentar adaptar-nos a l’evolució que veiem a la blogosfera. Per aquesta raó les novetats d’aquesta tercera edició eren les categories d’Esports i de Gastronomia, que han funcionat prou bé. Dit això, la dificultat rau a trobar una categorització prou àmplia i diversa, és a dir, que les categories siguin genèriques. Només hi ha una excepció, que és la categoria de Literatura, perquè la patrocina el premi Lletra de la UOC. Hi ha molts bloguers que tenen dubtes a l’hora d’inscriure’s en una categoria o una altra. I els organitzadors sovint també dubtem. En tot cas, penso que les categories d’aquesta tercera edició eren prou adients. Això sí, sempre tinc la sensació que la categoria de blocs personals acaba sent un calaix de sastre de difícil concreció. M’agradaria, però, tenir altres visions sobre aquest punt. Divendres, per exemple, en parlava amb l’Eduard Muntaner i en Jaume Albaigès, que comentàven la possibilitat d’una categoria específica sobre el teixit associatiu, dispers ara en categories diverses. Hi donarem voltes.
3) Els blogs “professionals”
Aquest ha sigut el focus de la polèmica en aquesta tercera edició. Val a dir que no ens hi haviem trobat abans perquè no s’havien inscrits blogs com ara els de la CCMA. Després de llegir piulades a twitter i entrades i comentaris a blogs, hi veig quatre possibilitats:
- Convivència blogs “professionals” amb amateurs. Aquí, d’entrada, jo aposto per una altra terminologia, perquè crec que hi ha bloguers , diguem-ne, no professionals que fan una tasca d’un nivell excel·lent. Per tant, proposo blogs d’estructura professional (o institucional) envers a blogs independents. Faig servir conscientment el terme estructura perquè crec que és la clau. Aquest any, aquests dos tipus de blogs han conviscut en diverses categories. Per què? Doncs perquè els hem classificat segons el contingut. La desproporció de recursos amb què uns i altres tiren endavant el seu blog ens portarà, segurament, a revisar aquest criteri. Però em pregunto si separar-los no és contribuir a mantenir l’estatu quo, les diferències. La xarxa i el món 2.0 ha reduït aquesta distància, ha permès trencar amb un model vertical per portar a un escenari horitzontal i menys jeràrquic. No farem un pas enrera tornant a establir diferències?
- Ubicar tots els blogs d’estructura professional a la categoria de blogs corporatius. Aquesta és una opció que proposen força bloguers i piuladors. És una possibilitat, però hi tinc dos dubtes. Primer, que no tots són corporatius. O bé potser és que hem de redefinir què entenem per blog corporatiu. Però, per exemple, el blog d’en Bassas, malgrat el suport institucional que pugui tenir, jo el veig com la finestra per a les reflexions i testimoni personal del periodista en l’escenari en què desenvolupa la seva feina. És la veu de TV3 i de la Corpo o és la veu d’en Bassas? En aquest segon cas, és corporatiu? Segon dubte: si posem tots els blogs “professionals ” a la categoria de corporatiu, no és un greuge comparatiu per a la resta de blogs corporatius?
- No permetre la participació de blogs “professionals”. Per exemple, dir que no als blogs de la Corpo. Per cert, n’hi havia força més, a banda dels dos esmentats. Gairebé una desena. I la resta no han pas guanyat, malgrat tota la força institucional que tenien al darrera. O sigui, que els blogs independents, en convivència amb blogs “professionals”, poden guanyar, i de fet han guanyat… Al marge d’això, els podem rebutjar. És una opció, sí. Però és positiu? No ho tinc clar. Evitariem resultats i crítiques com els d’aquest any. Però llavors no serien uns premis blocs oberts a tothom. I no estic segur que això sigui gaire positiu. Més aviat penso que acceptar aquest tipus de blogs a concurs és una manera de fomentar que mitjans, institucions, empreses… s’apropin als ciutadans, a la blogosfera i més enllà d’aquesta. Amb això vull dir que prefereixo que un Bassas, per exemple, faci un blog i dialogui (ho podria fer molt més, és evident) amb els ciutadans que no pas que no ho faci. Acceptar-los dins els Premis Blocs Catalunya crec que pot ser una manera de fomentar aquest pas de sectors com els mitjans o la política cap a un canal, els blogs, que els permet explorar una nova relació amb la ciutadania.
- Dit tot això, potser la solució podria ser una categoria del tipus “Blocs d’estructura professional (o institicional, ja trobariem la terminologia més adient…). Aquí hi podriem ubicar tot aquest tipus de blogs. La pregunta següent seria, però, aquesta: Què entenem per un blog d’estructura professional? És a dir, on posem el límit?
4) El veredicte final
El jurat és sobirà. De la votació popular en surten els 10 finalistes de cada categoria. El jurat decideix segons els criteris de disseny, estructura, continguts, periodicitat d’actualització i interactivitat amb els lectors. Crec que la presència del jurat és positiva, perquè en principi ha de donar peu a una anàlisi acurada dels blogs finalistes i evita que la votació popular ho decideixi tot. És a dir, és una manera d’intentar aprofundir en la qualitat més enllà de la quantitat. Vist tot el procés, però, penso que tenim dos reptes: aconseguir millorar tot el procés de votació i trobar la manera que la decisió final estigui en mans d’especialistes en cada àmbit. Potser un jurat diferent per cada categoria, però no sé si seria viable. En qualsevol cas, també aquí hem de rumiar-hi a fons.
5) Epíleg
En fi, són només reflexions personals a partir de tot el que he anat llegint. Com a membre de STIC.CAT, vull insitir una vegada més que tota crítica i aportació constructiva ens ajudarà, i molt. Personalment, ho veig com una oportunitat i un repte. Però vull tancar aquest post amb una altra visió. Crec sincerament que les tres edicions dels Premis Blocs Catalunya, amb les seves virtuds i defectes, han tingut un efecte molt positiu: la difusió i el coneixement de centenars de blogs interessants en català. A la blogosfera catalana hi ha moltes persones que tenen molt a dir i que poden dir-ho gràcies al blog. Per mi és una satisfacció personal ajudar a que tinguin una finestra a través de la qual bloguers i lectors es coneixen i es redescobreixen, primer a la xarxa i sovint, després, personalment. Jo cada any he fet troballes realment fascinants. Continuarem treballant-hi.
