Tag Archives: Catalunya Ràdio

D’audiència a comunitat

Posted on by
Reply

Des que l’any 1996 va convertir-se en la primera ràdio convencional de l’estat que emetia en directe a través d’Internet, Catalunya Ràdio ha sigut una de les emissores pioneres a la xarxa. Ara el grup Catalunya Ràdio presenta una àmplia oferta online (que inclou sis canals musicals especialitzats exclusius per a la xarxa) i lidera l’ús del podcàsting entre les cadenes generalistes. Paral·lelament, els seus programes i professionals s’incorporen a nous espais del web social, com ara les xarxes socials. Mentre que el DAB continua estancat, una altra ràdio digital evoluciona i funciona bé: la ràdio per Internet, amb totes les seves variables.

Probablement ja seria hora d’anar deixant l’etiqueta 2.0, que, des d’una mirada tècnica, es refereix bàsicament a serveis basats en bases de dades que permeten una interacció i participació dels usuaris, els quals poden modificar les dades i la manera de presentar-les. Però el fet és la dimensió social d’aquests serveis, l’ecosistema de relacions, continguts i comunitats. D’aquí l’expressió de web social. I la ràdio no n’és aliena, perquè no pot ser-n’hi, aliena. Els mitjans de comunicació tenen molta feina pendent encara per entendre la dinàmica del web social i fer-ne un ús adient. Hi ha molts estudis i articles que així ho corroboren. Però en aquesta entrada vull centrar-me en un cas concret, d’èxit: el programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio.

L’ofici de viure és un programa sobre psicologia i creixement personal. Amb la col·laboració de més de mig centenar d’especialistes, pretén oferir informació i idees per viure millor el dia a dia, per al benestar emocional, a partir, però, del rigor periodístic i la professionalitat dels convidats. És una de les apostes singulars i d’èxit dels darrers anys a Catalunya Ràdio, en un context en que l’emissora pública ha anat en retrocés. Quan va debutar en antena, el 2007, era una aposta estratègica arriscada. El seu horari, de 20.00 a 21.00h, suposava trencar amb un esquema fix basat en la suma d’un informatiu a les set de la tarda i un esportiu a les vuit. Va sortir bé. Des de la temporada passada s’emet dissabte i diumenge, a la una del migdia, i en aquests anys s’ha consolidat com un referent en el seu àmbit.

Des d’un punt de vista radiofònic, L’ofici de viure destaca per dos fets. D’una banda, el seu lideratge en l’escolta sota demanda. El programa té una audiència en antena que es mou entre els 30.000 i els 40.000 oients. Però és l’espai de tot el grup Catalunya Ràdio més demanat a Internet: unes 400.000 peticions al mes (entre audicions de ràdio a la carta i podcasts servits). Pels responsables de l’emissora, aquestes xifres posen de manifest la fidelització de l’audiència.

D’altra banda, L’ofici de viure ha aconseguit també un altre èxit, de caire qualitatiu: que l’audiència vagi més enllà i esdevingui una comunitat. Això es tradueix en l’associació Amics de L’ofici de viure, creada a partir del programa per iniciativa exclusiva dels oients. Es defineixen com una associació sense ànim de lucre, formada per oients de l’espai que presenta Gaspar Hernández, i que té per objectiu difondre recursos i tècniques que permeten augmentar el benestar de les persones forma holística. I ho fan a través de trobades, cursos, club de lectura, tallers, excursions…

En relació al web social, l’interès d’aquest cas rau en el fet que Facebook ha sigut un factor clau per a l’evolució d’aquesta audiència fins a fer un pas més enllà del programa de ràdio, però a partir d’ell. De fet, la pàgina de L’ofici de viure a Facebook és ara mateix el canal fonamental per a la participació dels oients. Cada setmana, l’equip de l’espai radiofònic obre el debat amb dues preguntes relacionades amb els continguts dels següents programes, i hi va afegit una desena de comentaris al llarg de la setmana. Els usuaris hi participen amb els seves respostes, però també amb suggeriments de possibles continguts o informació sobre activitats externes. Aquest intercanvi té continuïtat en la pàgina de l’associació a la mateixa xarxa social. L’ofici de viure, a més, compta amb un blog, un perfil a Twitter (bàsicament, informatiu), i un canal a Spotify.

En definitiva, ens trobem davant d’un cas radiofònic interessant. No estem parlant d’un programa majoritari, com podria ser El matí de Catalunya Ràdio o El món a RAC1, per exemple. Tot el contrari. Però precisament per això és considerat un cas d’èxit. El lideratge en l’àudio sota demanda i l’actitud proactiva de l’audiència, que va més enllà de l’espai radiofònic a partir del rol de catalitzador del programa, són dues tendències que cal tenir en compte de cara  a l’evolució del mitjà ràdio. Al cap i a la fi, com la resta de mitjans tradicionals, la ràdio també intenta intuir per on passa el seu futur. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

 

 

 

 

 

Ràdio: temporada 2009-2010

Posted on by
Reply
Foto: Ian Hayhurst

Foto: Ian Hayhurst

Hi ha rituals que ens ajuden a situar-nos en la quotidianitat, que ens donen pautes pel dia a dia. És el cas,  per exemple, de l’estrena d’una nova temporada radiofònica. La 2009-2010 comença aquest dilluns amb força novetats,  algunes incògnites i molt d’interès.

Els principals canvis els ofereix la programació de Catalunya Ràdio, que ha renovat bona part de la graella de dilluns a divendres (pdf, 1,4 mb) amb l’objectiu de frenar la davallada d’audiència que la temporada passada li va suposar la pèrdua del lideratge, segons l’EGM. Una tendència que va començar en l’era Minobis i que va continuar durant la gestió de Sarsanedas. Veurem com se’n surt ara Ramon Mateu, en la seva primera estrena de temporada com a director. D’entre tots els canvis de la grella, probablement el més destacat és el de Manel Fuentes al capdavant de “El Matí de Catalunya Ràdio”. Donada la seva trajectòria de ràdio i televisió, i el tipus de productes que ha fet, és una incògnita com respondrà en aquest nou rol. Fuentes és periodista i crec que té potencial per sortir-se’n, però haurà de posar-hi esforç i molta dedicació. A més, comptarà amb un bon equip de professionals de la casa, amb la coordinació de Jofre Llombart, i Marta Romagosa, com a segona veu, entre d’altres.

De la resta de novetats de Catalunya Ràdio, tinc molta curiositat pel programa de Pere Mas (“Tot és molt confús”), que defineix com a “radioshow d’entreteniment”. M’agrada el seu estil, i confio que farà un producte interessant i atractiu (amb la coordinació de l’amic Pipo Serrano). A la tarda, opten per Sílvia Cóppulo, amb “El secret”, en el seu retorn a la que va ser casa seva. Això és un canvi rotund en relació a les anteriors propostes d’aquesta franja, amb gent jove i menys experiència. Ara, en canvi, hi trobem una veu coneguda, que té molta ràdio a les espatlles, i que coneix el mitjà. Segurament farà un bon producte, però no sé si a aquestes alçades té tirada entre l’audiència… I dues novetats més, en l’àmbit esportiu: un informatiu a les vuit del vespre (per competir amb “El primer toc”, de RAC1) i en Pere Escobar al capdavant del magazín esportiu de la nit. Escobar és un animal comunicatiu, però a RAC1, el “Tu diràs” està molt consolidat, i no serà fàcil treure-li oients (perquè, a més, començarà abans). Molts canvis, doncs, per tornar a un esquema de programació més clàssic, i que segons Ramon Mateu, té l’objectiu de fer que Catalunya Ràdio torni a ser competitiva. Una oferta que sobre el paper, té força. I una graella en la qual ja no té cabuda Xavier Solà. De  petit, a casa, vaig esmorzar moltes vegades escoltant “El Suplement”… En Solà era dels últims clàssics que quedaven a Catalunya Ràdio, i ara ha hagut de dir adéu, amb discreció.

Mentrestant, a l’altra banda de la Diagonal (m’agrada aquesta expressió, d’arrels futbolístiques…), RAC1 afronta per primera vegada l’inici de la temporada amb la pressió dels campions. De la seva graella, en destaca sens dubte l’absència del “Minoria absoluta”. Un altre clàssic (més jove, això sí) que desapareix de l’oferta radiofònica en català. Quan es toquen tantes tecles, com feien Toni Soler i companyia, arriba un moment en què no es pot estar per tot, a totes. I el relleu em sembla interessant. D’una banda cal dir que continua l’equip de “La segona hora”, amb, entre altres, Quim Morales, Jaïr Domínguez i Xavier Pérez Esquerdo, amics i ex-companys d’aventures a Ona Catalana. Un programa que, per mi, ja era més atractiu que el Minoria, i que ara estic segur que continuarà creixent. I de l’altra, perquè l’humor manté el seu espai, de dotze a una, amb  “La competència”, d’Òscar Dalmau i Òscar Andreu, durant molts anys membres de l’equip d’en Manel Fuentes als “Problemes domèstics”, després amb secció al “Minoria”).

Comença, doncs, una temporada radiofònica que pot ser apassionant. Donem-li una oportunitat, sense prejudicis. En aquest país d’etiquetes, de blanc o negre, hi ha una oferta de ràdio prou diversa i interessant com per no ancorar-se d’entrada en un únic punt del dial.

Canvi de director a Catràdio

Posted on by
2
Foto: Comunicació21

Foto: Comunicació21

Fa setmanes que s’estava coent el canvi, però tot té el seu tempo. Oleguer Sarsanedas ha estat cessat com a director de Catalunya Ràdio, i el substitueix Ramon Mateu. Un relleu proposat per la directora general de la “Corpo” (la CCMA) i aprovada per unanimitat pel consell de govern de l’ens.

Era evident que alguna cosa s’havia de fer. Catalunya Ràdio va agafar el camí de la davallada en temps de Montserrat Minobis, i durant la direcció de Sarsanedes s’hi ha continuat precipitant. Era qüestió de temps que arribés a la temuda pèrdua del lideratge, i aquest punt d’inflexió va arribar amb el darrer EGM, quan RAC1 va assolir el primer lloc, un fet històric a la ràdio del país. I agradi més o menys, l’EGM és ara per ara el que condiciona les decisions dels mitjans i dels anunciants, per molt que el Baròmetre de la comunicació i la cultura digui que Catalunya Ràdio encara es manté al capdavant del sector.

Sarsanedas no se n’ha sortit. Les conseqüències negatives de les decisions preses pel seu equip directiu eren un llast massa gran. Vaig parlar amb ell del present i futur de la ràdio en l’episodi número 6 del podcast de Connectant. I va ser molt interessant. Però parlar del mijtà és una cosa, i gestionar i pilotar una nau com el grup d’emisssores de Catalunya Ràdio, una altra de ben diferent.

Ara cladrà veure quins canvis implica el relleu a la direcció. Però a aquestes alçades de la temporada, moltes decisions ja haurien d’estar preses. De cara a l’estiu, evidentment, però també per a al temporada següent. I em sembla que hi ha massa rumors, poca o gens autocrítica, i molta indecisió.

q52vkmxrnc

Dia històric per a la ràdio a Catalunya

Posted on by
5

rac1

Sí, aquest 22 d’abril de 2009 passarà a la història de la ràdio del nostre país. I ho farà com el dia que RAC1 va ser líder d’àudiència per primera vegada. El dia que Catalunya Ràdio va perdre el lideratge després de 15 anys al capdavant.

Segons la primera onada de l’EGM d’aquest any, l’emissora del grup Godó és la ràdio més escoltada a Catalunya, amb 469.000 oients i un 28% de share. Catalunya Ràdio té 454.000 oients i la SER, 452.000. A més, destaca el fet que els programes de RAC1 són líders des de les set del matí fins a les vuit del vespre. La pèrdua d’audiència que arrossegava Catalunya Ràdio feia preveure aquest desenllaç i només era qüestió de temps que arribés el moment del canvi de líder. En canvi, la tendència a l’alça de RAC1 era espectacular. Però la hipòtesi era que finalment la SER avançaria l’emissora pública. Però no. Tot i que fa molts anys que el grup PRISA va al darrera del lideratge de la ràdio a Catalunya, i malgrat que per aconseguir-ho ha dut a terme tot tipus d’operacions, com ara fer-se amb les freqüències d’Ona Catalana, no se n’han sortit.

L’èxit de RAC1 és contundent. Un resultat que, en bona part, es deu a la feina de professionals que van créixer professionalment a Catalunya Ràdio i que van acabar marxant (o els van acabar empenyent). Un model definit i clar. I car, segur. Però amb el suport d’un grup mediàtic al darrera que és una altra de les claus del seu èxit. Mentrestant, Catalunya Ràdio dóna tombs i no troba la fòrmula. Ja sigui per un cúmul de decisions errònies, ja sigui per qüestions de “crostes”, que no ho sé. El cas és que la “ràdio nacional de Catalunya” no pot permetre’s que la dinàmica es perpetuï (o potser sí, segons qui ho pensi). Canvis a la graella, com a mínim. Fins i tot, canvis en la direcció. Si no reaccionen, en el proper EGM ni podran parlar d’”empat tècnic“.

Podem quedar-nos amb la visió que la ràdio en català té bona salut, en general. Però de la mateixa manera que el triomf d’un projecte privat de ràdio en català és una excel·lent notícia, també lamento la deriva de Catalunya Ràdio, que durant molts anys ha sigut el meu referent radiofònic. I ens cal una ràdio nacional forta.

Concurs de podcasts a Catalunya Ràdio

Posted on by
6

que2

Catalunya Ràdio convoca el seu primer concurs de podcasts: “Què m’expliques?”. Em sembla una bona notícia, per a la ràdio i per al podcàsting. De fet, aquesta iniciativa té a veure precisament amb la relació entre aquests dos móns, un vincle al qual dedico un capítol de la meva tesi doctoral, “La voz de la Web 2.0″.

La ràdio no és aliena a la situació de crisi que afecta als mitjans de comunicació tradicionals. I en el seu cas particular, un dels reptes més importants que ha d’afrontar és el progressiu envelliment de l’audiència, especialment en el cas de la ràdio generalista. Un camí per fer-ho és la recerca de nous talents. Durant el treball de camp per a la tesi, vaig parlar-ne amb diferents professionals. En el cas de Catalunya Ràdio, en són conscients, d’aquests reptes, i busquen maneres de respondre-hi. El concurs de podcasts n’és un exemple, un intent de descobrir noves veus, i no em refereixo només a la producció física del so que anomem veu, sinó a noves maneres de fer i de dir.

Per al podcàsting també pot ser positiu. Si més no, confio que sigui un estímul per a l’aparició de més podcàsters catalans i en català, perquè som quatre gats. Em pregunto sovint per què hi ha tants pocs podcàsters en català, i no tinc una resposta. Em sobta especialment en un país com el nostre, amb una llarga i exel·lent tradició radiofònica (que al cap i a la fi comparteix llenguatge amb el podcàsting).

Aquest no és el primer concurs de podcasts a casa nostra. N’hi ha hagut d’altres, com el de podcasts poeticoartístics o el de “Sentits en 2 minuts”. Però espero que com a ràdio nacional que és, Catalunya Ràdio doni un impuls al podcàsting en català amb aquesta iniciativa. Ara bé, caldrà que en facin una bona difusió, que trascendeixi el seu espai i vagi més enllà dels visitants del seu web o dels oients dels seus programes. Jo hi poso el meu granet de sorra amb aquesta entrada al blog.

Mentrestant, rumio a quins alumnes engresco perquè s’hi posin… Hi ha talent, a les aules; però sovint necessita una empenta. Som-hi, doncs!

Els secrets de Guantánamo

Posted on by
Reply

Recupero el fil del blog, i em ve de gust fer-ho parlant de ràdio. De periodisme radiofònic, concretament. “Els secrets de Guantánamo” és el nom de la sèrie de reportatges realitzats pel corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Xavier Vilà, sobre el centre de detenció de Guantánamo. Vilà és un dels pocs periodistes que ha aconseguit entrar en aquest complex, i ho ha fet dues setmanes després que el president nord-americà, Barack Obama, en firmés l’ordre de tancament en el termini d’un any.

Catalunya Ràdio ha emès els reportatges aquesta setmana, però es poden recuperar com a podcasts (exemple de les possibilitats que el podcàsting ofereix a la ràdio). Val la pena fer-ho, són molt interessants. De fet, en la mateixa línia dels reportatges que Vilà acostuma a fer com a corresponsal, que em semblen un bon exemple del rol del cronista radiofònic: ser els ulls de l’audiència al lloc dels fets. I habitualment ho fa amb un estil directe, proper, clar. M’agrada com a corresponsal, i m’agradava la seva col·laboració amb Antoni Bassas en la seva darrera temporada, en què aportava la seva visió de la societat nord-americana. Encara ho podeu trobar a l’arxiu de programes de la ràdio nacional de Catalunya (una mirada, per cert, que Jordi Basté ha introduït aquesta temporada a “El Món a RAC1″, amb la secció “L’amic americà“, amb el catedràtic Fernando Rodríguez-Valls des de Los Angeles). La informació, com en aquest cas, continua sent un dels puntals de Catalunya Ràdio.

Bassas a Washington

Posted on by
2

Antoni Bassas serà el corresponsal de TV3 a Washington a partir de l’any que ve. El seu nou camí professional s’ha fet públic només un parell de mesos després del seu comiat de El Matí de Catalunya Ràdio, que va encapçalar durant 14 ays. Bassas mateix ja va comentar, poc després, que probablement continuaria vinculat a la CCMA. Ho farà com a corresponsal als Estats Units, un repte professional que l’atrau, i que ja havia comentat en entrevistes i també al llibre Què pensa Antoni Bassas. Segons diu,

“aquesta és una oportunitat que sol donar-se a l’inici d’una carrera però, en el meu cas, era un desig professional que havia anat ajornant molt temps. És una bona manera de fer periodisme”.

M’agrada que sigui Antoni Bassas l’encarregat de fer-nos arribar l’actualitat dels Estats Units. A la seva darrera temporada a El Matí ja va mostrar el seu interès per acostar-nos la realitat nord-americana amb la secció Vilà people, amb el corresponsal de Catalunya Ràdio, Xavier Vilà. Ara serà ell qui ho viurà en primera persona. Espero la primera crònica.

L’EGM de les retransmissions

Posted on by
1

“La retransmissió d’en Puyal” manté el lideratge indiscutible però “El Barça juga a RAC1″ retalla la diferència i és líder entre el públic jove. Aquest és el resum de les dades de l’EGM sobre les retransmissions dels partits del FC Barcelona durant la temporada passada. Són dades interessants. Vegem-ho.

D’entrada, jo sóc perico. Per tant, escolto sobretot les retransmissions de l’Espanyol. Les del Barça, molt menys, però també les conec. Pel que fa a les dades, el lideratge de “La retransmissió d’en Puyal” encara és, ara per ara, inqüestionable. Un de cada dos oients que van escoltar els partits dels blaugrana a la ràdio a Catalunya ho van fer amb en Puyal i l’equip que l’acompanya. És una dada prou contundent.

Ara bé, perd terreny i de forma important. Val a dir que l’estudi no va incorporar alguns partits destacats, però tot i això la reculada és considerable. I a més, bona part de la resta d’audiència va anar a les retransmissions de “El Barça juga a RAC1″, que experimenta una crescuda important.

Les xifres: de 249.000 oients, 128.000 per a les retransmissions de Catalunya Ràdio i 105.000 per a RAC1 (per cert, que és interessant llegir com n’informen les dues emissores; totes tenen raó, en allò que diuen, fet que demostra que l’EGM sempre és “vendible” i que cal agafar-lo amb un cert escepticisme).

Però més enllà de les dades de present, importa també la tendència. I aquí hi ha dos fets evidents:

  1. Les retransmissions de RAC1 guanyen audiència, mentre que les de Catalunya Ràdio en perden.
  2. La qüestió generacional: “El Barça juga a RAC1″ és líder entre l’audiència de menys de 45 anys.

Així doncs, què? Bé, em sembla un EGM que defineix força bé l’estat de la ràdio al país: lideratge de Catalunya Ràdio, però cada vegada amb menys marge i més dificultats per mantenir-lo, i ascens sostingut de RAC1, que té guanyat el públic jove. Un tema, aquest de l’edat, que és clau per al futur i que explica algunes de les decisions, canvis i nous programes que Catalunya Ràdio està provant aquests últims anys, amb l’objectiu de renovar una audiència que té una mitjana d’edat elevada.

L’escenari, doncs, és molt interessant. Jo, per la meva banda, continuaré com sempre, alternant emissores. En el cas del futbol, m’agrada escoltar en Puyal a la prèvia del partit i en moments clau. Primer, perquè va més enllà del futbol i sempre sap apropar a l’oient la realitat del país o de la ciutat que visita, així com la història del rival. I també perquè en els instants que podríem considerar històrics o molt importants, continua sent un referent. En canvi, durant o després del partit m’ho passo millor amb l’equip de RAC1. M’agrada la retransmissió coral i el to irònic que hi posen, tot i que a vegades em molesta un excés de “forofisme”. Val a dir, també, que hi tinc més afinitat per edat i perquè a l’equip de la retransmissió hi tinc amics, coneguts i saludats.

Tot això, de les retransmissions del Barça. És clar que en puc fer una anàlisi més freda perquè són això, les del Barça. Si he de parlar de les de l’Espanyol, llavors ja serà pura passió :-)

L’adéu d’Antoni Bassas

Posted on by
15

Bé, era una possibilitat des de feia temps i ara és una realitat. Antoni Bassas deixa de dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar ell mateix en tancar el programa d’ahir, plega per les discrepàncies amb la direcció de l’emissora en relació als canvis que cal introduir la pròxima temporada, tot i reconèixer també la necessitat d’aturar el ritme que suposa.

Em sembla un encert que s’hagi fet públic ara, malgrat que la temporada no es tanca fins a mitjan juliol, perquè d’aquesta manera s’eviten els rumors que acostuma a viure el sector radiofònic en aquestes dates, cada any. Ara, però, vindran les especulacions sobre el perquè. Jo no hi entraré, senzillament perquè no en tinc cap informació i, per tant, perquè fer-ho no seria altra cosa que especular i contribuir a un rum-rum que detesto.

Per tant, em centro en les possibles raons professionals. D’entrada, val a dir que no ha transcendit gran cosa. El comunicat de l’emissora parla de falta d’acord sobre la renovació que cal emprendre en l’espai. Segons l’AVUI, les discrepàncies se centren en l’horari i la durada. Segons El Periódico, també hi hauria debat sobre la renovació de tertulians i col·laboradors. Aquest diari, a més, situa el canvi en el context d’una remodelació més àmplia, que afectaria bona part de la graella actual de Catalunya Ràdio. Caldrà esperar a conèixer les decisions de la direcció de l’emissora, per valorar-ho tot plegat amb més fonament. Però més enllà de lamentar l’adéu d’un professional del nivell i trajectòria d’en Bassas, jo també penso que cal fer alguna cosa.

La ràdio ha d’evolucionar perquè la societat a la qual es dirigeix és molt diferent a la de fa 25 anys, quan va néixer Catalunya Ràdio, i a la de fa 14, quan Bassas va prendre el relleu de Josep Cuní. Canvis, doncs, probablement de format, d’estructura, però també de continguts. El director de l’emissora, Oleguer Sarsanedas, ja en donava algunes pistes en el sisè capítol del podcast Connectant els punts… Quant a l’estructura, potser cal plantejar-nos si el magazín matinal de cinc o sis hores encara és un producte que aguante al pas del temps. En relació al model, cal una ràdio més participativa, horitzontal, permeable, anar cap a una Ràdio 2.0. I pel que fa als continguts, probablement menys pes de la política (especialment, del politiqueig i de l’absurda dinàmica de declaració-contra declaració) i un replantejament de la jerarquia i diversitat temàtica més sintonia amb el segle en què vivim. Confio que l’equip directiu de Catalunya Ràdio l’encerti.

Podcast: Connectant els punts 06

Posted on by
6

Després de mesos de silenci, torno a publicar un capítol del podcast. Amb algunes novetats, com ara el canvi de nom: el Cabòries digitals deixa pas al nou Connectant els punts. El perquè el trobareu en aquest episodi, però també ho explico de forma resumida a la pàgina informació del blog.

El podcast es troba encara en una fase de transició, com el blog, i tinc alguns canvis al cap que segurament no duré a terme mentre tingui la tesi pel mig. Però mentrestant, aniré publicant algunes converses. La d’aquest sisè episodi és una xerrada amb Oleguer Sarsanedas, director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio. És una conversa que vaig gravar fa uns mesos, en el marc del camp de treball de la tesi, però que ara he decidit publicar com podcast, com ja tenia previst, un cop s’ha confirmat la continuïtat de l’equip directiu de Catalunya Ràdio i també com a homenatge al seu 25è aniversari. És una conversa sobre el present i futur de la ràdio, però que en alguns moments va més enllà del mitjà i que té molt present el Web 2.0 i les seves dinàmiques. Que vagi de gust!

Podeu escoltar Connectant els punts 06 en aquest reproductor

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

o desgarregar el capítol aquí.

*** Enllaços relacionats

*** Veu en off

Sílvia Pedret i Marçal Sellas Pedret

*** Música

Chriss Onac: “Flamme and Co”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Deus: “Drive me crazy”, de l’àlbum Nothing impossible

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com