Connectant 08: conversa amb Josep Campmajó

Un nou episodi del podcast. I en aquest cas, un capítol que amplia horitzons i que m’ha de servir per donar-li al Connectant els punts l’embranzida que es mereix. Em ve molt de gust, a més, perquè tracta d’una novel·la, perquè és una primera obra d’un autor novell, perquè m’ha agradat molt i perquè la paternitat és de l’amic Josep Campmajó.

Amb “Olor de violetes”, en Josep ha sortit de l’armari literari. Com podreu escoltar, després de gairebé dues dècades de no fer el pas, finalment va atrevir-s’hi l’any passat. I amb la seva primera novel·la, va guanyar el 29è Premi Just M. Casero de novel·la curta, que organitza la Llibreria 22 Girona, amb l’incombustible Guillem Terribas al capdavant. Us recomano la lectura i us suggereixo també que escolteu el podcast. Això sí, millor que ho feu per aquest ordre, tot i que no desvetllem res. Que vagi de gust!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Descarregar

* Enllaços relacionats amb  aquest episodi

Josep Campmajó: bloc, twitter, facebook, twitxr

Olor de violetes: facebook, editorial Amsterdam

Premi Just M. Casero

** Amb la col·laboració de

Sílvia Pedret, Marçal Sellas Pedret i Bernat Sellas Pedret

*** Música

Chriss Onac:

“Flamme and Co”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Celestial Aeon Project:

“Anxious  Thoughts, de l’àlbum Aeon 3

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com

3a edició dels Premis Blocs Catalunya

Des de l’associació STIC.CAT ja hem posat en marxa la 3a edició dels Premis Blocs Catalunya. El proper 26 d’abril s’obre el període d’inscripcions, que s’allargarà fins al 14 de juny. Les votacions es podran fer des del 17 de juny fins al 6 de setembre.

L’acte de lliurament se celebrarà aquest any a Mataró, el dia 1 d’octubre. Com ja hem convertit en tradició, els Premis Blocs són itinerants. Vam començar a Girona i la segona edició la vam fer a Vic, ciutats on vam sentir-nos molt ben acollits. Aquest any, l’interès de Mataró i l’oportunitat de coincidir amb la posada en marxa del Tecnocampus ens han portat a la capital del Maresme. L’acte de lliurament dels premis es farà el dia 1 d’octubre.

És una gran satisfacció tornar a posar en marxa la maquinària dels Premis,  que s’han  consolidat  com la gran festa dels blocs en català. Una oportunitat per mostrar i conèixer la diversitat i qualitat dels blocs escrits en llengua catalana, que alhora són un símptoma de la bona salut que el català té a la xarxa. I al final del procés, el moment de celebrar-ho amb una diada que en les dues edicions anteriors ens ha fet vibrar, i molt.

Aquest any, però, fem un pas més. Coincidint amb el procés dels premis, la gent de STIC.CAT realitzarem un estudi en profundidat sobre el perfil del blocaire en català. Mitjantçant una enquesta i les dades recollides en les tres edicions dels Premis Blocs pretenem oferir una radiografia de la blocosfera en català. Aquest estudi, però, no és un objectiu en sí mateix, sinó que pretenem que sigui unllegat per a la sociertat catalana i una eina útil per a les institucions, per exemple, per endegar polítiques públiques vinculades amb les TIC. El treball de camp el durem a terme en paral·lel al procés dels premis, i esperem presentar les conclusions durant el darrer trimestre de l’any.

Així doncs, ja ho sabeu: STIC.CAT i els III Premis Blocs Catalunya us esperem. Som-hi! ;-)

Connectant 07: conversa amb Francesc Balagué

Tornem-hi que no ha sigut res. Amb aquest setè episodi, reinicio la publicació del podcast, amb l’ànim de recuperar una periodicitat més habitual i constant. En aquest cas, es tracta d’una conversa amb en Francesc Balagué. És un podcast que vam gravar fa setmanes amb motiu de la seva tesi doctoral sobre l’ús dels blogs en l’educació superior. Però em serveix, també, d’agraïment als moments i inquietuds compartides amb en Francesc i per desitjar-li un feliç viatge a Ítaca. Endavant!

Podeu escoltar Connectant els punts 07 en aquest reproductor

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

o desgarregar el capítol aquí.

* Amb la col·laboració de

Sílvia Pedret, Marçal Sellas Pedret i Bernat Sellas Pedret

** Música

Chriss Onac:

“Flamme and Co” i “Flânerie possible”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com

Twitter en una emergència

El dilluns 8 de març vaig agafar un tren que sortia de Barcelona a les 14.20h. Estava nevant amb intensitat i vaig pensar que calia marxar abans que la situació empitjorés. Vaig arribar a casa, a Palafrugell, a les 15.00 del dimarts 9, o sigui, gairebé 24 hores després. Aquella nit la vaig passar al pavelló poliesportiu de Sant Celoni, juntament amb unes 600 persones més. Sí, formo part dels viatgers de Renfe que van quedar atrapats com a conseqüència del temporal de neu.

En el meu cas, el tren de Mitja Distància en què viatjava va quedar bloquejat entre dues avaries provocades per la nevada, una a l’altura de Riudellots i l’altra, a Granollers. Va ser una odissea, però també una experiència molt interessant en relació als mitjans socials, i més concretament, twitter. Durant aquelles llargues 24 hores, twitter va ser per a mi una eina fonamental. Com ho va ser per a moltes persones que van informar-se, durant el temporal, a través de twitter i seguint l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer (@mik1977). Des del tren en què vaig passar moltes hores, twitter va permetre’m informar i rebre informació, mentre que els canals tradicionals no donaven a l’abast. Precisament per la utilitat de twitter i les xarxes socials, aquest temporal serà recordat com la primera nevada 2.0.

Dies després, Vicent Partal va convidar-me a L’internauta, a Catalunya Ràdio, per parlar-ne. Podeu descarregar-vos l’àudio aquí.

Dies després de la nevada 2.0 naixi el portal Rodalies.info, un projecte ideat per Daniel Julià i Anna Fuster, de Pimpampum.net, i Roger Melcior, que consisteix en informació en temps real sobre les incidències a la xarxa de rodalies mitjançant les aportacions dels usuaris a través de twtitter, d’acord amb uns protocols determinats. Un exemple del potencial d’aquesta eina de comunicació i de la capacitat de les persones per trobar nous usos dels mitjans socials.

*** Altres bloguers que en parlen: David Rodríguez, Cristina Aced, Marc Cortés, Saül Gordillo.

Reconnectant

Una piulada de Mertxe Pasamontes m’ha reactivat, aquest matí. Ja fa temps que vaig rebatejar aquest blog i podcast a partir d’una frase extreta del famós discurs de Steve Jobs a Stanford, el 2005. “You’ve got to find what you love”, dèia. Però la ment és poderosa, i ja fa dies que em fa anar de corcoll. No em porta enlloc, però em fa donar voltes i voltes, sense prendre decisions ni passar a l’acció. I pitjor encara, sense estar present. Total, que avui, a partir de la piulada, he decidit escriure aquest post i recuperar el vídeo del discurs de Jobs. Vinga, va. Som-hi!

Bon Nadal!

pi+mar

És Nadal. I aquests són uns dies especials. Siguis o no creient, siguis partidari o detractor de les tradicions, és igual. Estic convençut que, més enllà de creences, Nadal és diferent.

Un Nadal en temps de crisi econòmica. Hauria de ser, doncs, encara més Nadal. El context al qual hem arribat no és casual, i coincideixo amb l’Àlex Rovira en què deriva d’una crisi de consciència. Vivim en un món convuls. Hem arribat lluny en el desenvolupament material, però cada vegada veiem més persones que busquen un nord, una orientació, que es plantegen un canvi.

Nadal pot ser un bon moment per reflexionar, per mirar endins, per reconnectar. Estic convençut que només des del cor i des de l’amor trobarem el camí. I també és moment de valorar tot allò que ens envolta i donar-ne gràcies. Començant per  allò fonamental: els éssers estimats que ens acompanyen.

Us desitjo un molt bon Nadal.

(foto: el Mediterrani, des del cap de Sant Sebastià)

I Campanya Solidària STIC.CAT

solidaritat

Són temps de crisi, i cal buscar noves estratègies davant de problemes ja coneguts. Amb aquesta idea, STIC.CAT obre aquest dimarts 10 la seva I Campanya Solidària, un projecte que a la gent de STIC ens fa molta il·lusió. Consisteix en una recollida de fons, mitjançant aportacions voluntàries, destinats a la Fundació Banc dels Aliments, una entitat que treballa en la lluita contra la fam en el nostre entorn. S’allargarà fins el 10 de desembre, quan es tancarà amb un acte a l’Hotel Porta Marina de Barcelona, que comptarà amb la participació d’Àlex Rovira.

Amb aquesta iniciativa, STIC.CAT aposta pel vessant més social de les TIC, amb la convicció que les tecnologies són eines que poden tenir un paper en la millora de la vida de les persones. De fet, aquesta és una de les dimensions de l’associació. Estic convençut que aquesta campanya es beneficiarà de les sinergies que es produeixen en l’àmbit del web 2.0 i de les xarxes socials. Perquè darrera les eines tècniques, hi ha les persones. Blogs, podcasts, wikis, twitter, facebook… en definitiva, són només un instrument. Revolucionari, si ho voleu, però mitjans que no s’acaben en ells mateixos sinó que permeten a les persones relacionar-se, intercanviar coneixement i evolucionar junts. Aquest és el sentit, també, d’una campanya solidària 2.o com la de STIC.CAT. Ens hi voleu acompanyar?

Un mur que cau

Foto: GothPhil, sota llicència CC (http://www.flickr.com/photos/phil_p/).

Un mur de paper que cau, a Berlín, per recordar la caiguda, fa 20 anys, del Mur que durant gairebé tres dècades va dividir la ciutat i va separar els berlinesos. Una paret construïda a base de fitxes de dòmino gegants, com a metàfora d’aquella barrera que va ser símbol de la guerra freda i de la divisió d’Europa al llarg de la segona meitat del segle XX.

L’enderrocament del Mur el 1989 i la caiguda de la Unió Soviètica, dos anys després, es convertiren en els punts d’inflexió per passar del segle XX, tal com el coneixíem, cap a un nou món amb un dibuix de l’escenari internacional molt diferent. Per això ho commemorem, per la transcendència d’aquell 9 de novembre. Em pregunto, però, si l’any que ve també hi haurà celebracions per commemorar la reunificació d’Alemanya, perquè malgrat la desaparició de l’obstacle físic encara sobreviuen altres murs, mentals i reals. I ara que és moment de record i de celebració, cal tenir present les persones.

Aquella fita històrica va ser el resultat de diversos factors, però especialment va ser la conseqüència de la suma de milers de revolucions personals. Històries individuals que van ajudar a canviar la història.  Aquest, si més no, és el meu record. Aquell 1989, tenia 16 anys. Sempre m’havia interessat conèixer i saber sobre països, capitals, noms, realitats llunyanes. I l’exemple del pare, assegut a la cadira de sempre, llegint el diari i explicant-me què passava al món, era un al·licient i qui sap si llavor de vocació periodística. El cas és que d’aquell dia en recordo escenes, moments, al menjador de casa, veient a la tele aquella gentada enfilada damunt el mur, arrancant-ne parets, traient pedres amb totes les seves forces. Eren les imatges duna explosió caòtica i emocional (amb tos els matisos que el tarannà germànic pugui implicar per això de les emocions), els fotogrames d’un triomf de la gent.

[Foto: GothPhil, sota llicència Creative Commons]

Ràdio: temporada 2009-2010

Foto: Ian Hayhurst

Foto: Ian Hayhurst

Hi ha rituals que ens ajuden a situar-nos en la quotidianitat, que ens donen pautes pel dia a dia. És el cas,  per exemple, de l’estrena d’una nova temporada radiofònica. La 2009-2010 comença aquest dilluns amb força novetats,  algunes incògnites i molt d’interès.

Els principals canvis els ofereix la programació de Catalunya Ràdio, que ha renovat bona part de la graella de dilluns a divendres (pdf, 1,4 mb) amb l’objectiu de frenar la davallada d’audiència que la temporada passada li va suposar la pèrdua del lideratge, segons l’EGM. Una tendència que va començar en l’era Minobis i que va continuar durant la gestió de Sarsanedas. Veurem com se’n surt ara Ramon Mateu, en la seva primera estrena de temporada com a director. D’entre tots els canvis de la grella, probablement el més destacat és el de Manel Fuentes al capdavant de “El Matí de Catalunya Ràdio”. Donada la seva trajectòria de ràdio i televisió, i el tipus de productes que ha fet, és una incògnita com respondrà en aquest nou rol. Fuentes és periodista i crec que té potencial per sortir-se’n, però haurà de posar-hi esforç i molta dedicació. A més, comptarà amb un bon equip de professionals de la casa, amb la coordinació de Jofre Llombart, i Marta Romagosa, com a segona veu, entre d’altres.

De la resta de novetats de Catalunya Ràdio, tinc molta curiositat pel programa de Pere Mas (“Tot és molt confús”), que defineix com a “radioshow d’entreteniment”. M’agrada el seu estil, i confio que farà un producte interessant i atractiu (amb la coordinació de l’amic Pipo Serrano). A la tarda, opten per Sílvia Cóppulo, amb “El secret”, en el seu retorn a la que va ser casa seva. Això és un canvi rotund en relació a les anteriors propostes d’aquesta franja, amb gent jove i menys experiència. Ara, en canvi, hi trobem una veu coneguda, que té molta ràdio a les espatlles, i que coneix el mitjà. Segurament farà un bon producte, però no sé si a aquestes alçades té tirada entre l’audiència… I dues novetats més, en l’àmbit esportiu: un informatiu a les vuit del vespre (per competir amb “El primer toc”, de RAC1) i en Pere Escobar al capdavant del magazín esportiu de la nit. Escobar és un animal comunicatiu, però a RAC1, el “Tu diràs” està molt consolidat, i no serà fàcil treure-li oients (perquè, a més, començarà abans). Molts canvis, doncs, per tornar a un esquema de programació més clàssic, i que segons Ramon Mateu, té l’objectiu de fer que Catalunya Ràdio torni a ser competitiva. Una oferta que sobre el paper, té força. I una graella en la qual ja no té cabuda Xavier Solà. De  petit, a casa, vaig esmorzar moltes vegades escoltant “El Suplement”… En Solà era dels últims clàssics que quedaven a Catalunya Ràdio, i ara ha hagut de dir adéu, amb discreció.

Mentrestant, a l’altra banda de la Diagonal (m’agrada aquesta expressió, d’arrels futbolístiques…), RAC1 afronta per primera vegada l’inici de la temporada amb la pressió dels campions. De la seva graella, en destaca sens dubte l’absència del “Minoria absoluta”. Un altre clàssic (més jove, això sí) que desapareix de l’oferta radiofònica en català. Quan es toquen tantes tecles, com feien Toni Soler i companyia, arriba un moment en què no es pot estar per tot, a totes. I el relleu em sembla interessant. D’una banda cal dir que continua l’equip de “La segona hora”, amb, entre altres, Quim Morales, Jaïr Domínguez i Xavier Pérez Esquerdo, amics i ex-companys d’aventures a Ona Catalana. Un programa que, per mi, ja era més atractiu que el Minoria, i que ara estic segur que continuarà creixent. I de l’altra, perquè l’humor manté el seu espai, de dotze a una, amb  “La competència”, d’Òscar Dalmau i Òscar Andreu, durant molts anys membres de l’equip d’en Manel Fuentes als “Problemes domèstics”, després amb secció al “Minoria”).

Comença, doncs, una temporada radiofònica que pot ser apassionant. Donem-li una oportunitat, sense prejudicis. En aquest país d’etiquetes, de blanc o negre, hi ha una oferta de ràdio prou diversa i interessant com per no ancorar-se d’entrada en un únic punt del dial.

Canvi de director a Catràdio

Foto: Comunicació21

Foto: Comunicació21

Fa setmanes que s’estava coent el canvi, però tot té el seu tempo. Oleguer Sarsanedas ha estat cessat com a director de Catalunya Ràdio, i el substitueix Ramon Mateu. Un relleu proposat per la directora general de la “Corpo” (la CCMA) i aprovada per unanimitat pel consell de govern de l’ens.

Era evident que alguna cosa s’havia de fer. Catalunya Ràdio va agafar el camí de la davallada en temps de Montserrat Minobis, i durant la direcció de Sarsanedes s’hi ha continuat precipitant. Era qüestió de temps que arribés a la temuda pèrdua del lideratge, i aquest punt d’inflexió va arribar amb el darrer EGM, quan RAC1 va assolir el primer lloc, un fet històric a la ràdio del país. I agradi més o menys, l’EGM és ara per ara el que condiciona les decisions dels mitjans i dels anunciants, per molt que el Baròmetre de la comunicació i la cultura digui que Catalunya Ràdio encara es manté al capdavant del sector.

Sarsanedas no se n’ha sortit. Les conseqüències negatives de les decisions preses pel seu equip directiu eren un llast massa gran. Vaig parlar amb ell del present i futur de la ràdio en l’episodi número 6 del podcast de Connectant. I va ser molt interessant. Però parlar del mijtà és una cosa, i gestionar i pilotar una nau com el grup d’emisssores de Catalunya Ràdio, una altra de ben diferent.

Ara cladrà veure quins canvis implica el relleu a la direcció. Però a aquestes alçades de la temporada, moltes decisions ja haurien d’estar preses. De cara a l’estiu, evidentment, però també per a al temporada següent. I em sembla que hi ha massa rumors, poca o gens autocrítica, i molta indecisió.

q52vkmxrnc