Vaig obrir aquest blog i podcast el gener de 2007. Feia temps que ho tenia al cap, però finalment em vaig decidir quan vaig posar en marxa una assignatura de lliure configuració a la UIC dedicada al web 2.0 i als anomenats social media. Va néixer amb el nom de cabòries digitals, un títol que feia referència a la temàtica i a la seva condició d’eina de suport docent.  Amb el pas del temps, però,  la meva activitat com a blogaire i podcàster va anar evolucionant més enllà de la docència, per esdevenir un camí d’expressió personal. Ara, doncs, aquest ja no és l’instrument acadèmic que era quan vaig començar (per a això, ja tinc altres finestres).

Encara hi parlo sobretot de periodisme i comunicació, perquè aquests temes són els que m’han ocupat i m’ocupen. Precisament per això la ràdio o el podcàsting són categories amb molt de pes en aquest espai. Però també hi tenen cabuda altres qüestions que m’interessen: creixement personal, universitat, educació o societat xarxa, per exemple. Tot plegat també repercuteix en el podcast, que vaig engegar amb l’objectiu d’entrevistar-hi personatges del periodisme i la xarxa,  però que amb el temps ha ampliat la mirada a altres àmbits.

En aquesta segona etapa, el blog i el podcast adopten el nom de Connectant els punts. Per què? Té a veure amb el discurs que Steve Jobs va fer a la Universitat d’Standford l’any 2005 (vídeo i transcripció). Una intervenció d’uns vint minuts basada en tres eixos, a partir de la seva experiència vital i professional:

  1. Connecting the dots. Perspectiva i confiança. Tota experiència és una oportunitat pel nostre creixement. L’avaluació, al final: llavors tindrem la capacitat de donar-hi sentit. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud.
  2. Love and loss. Fes allò que estimes i si no ho tens, busca-ho. Quan ho trobis, ho reconeixeràs. Tingues confiança en les teves possibilitats.
  3. Death. Viu la teva vida, no la d’un altre ni la que altres imaginen per a tu. Tingues el coratge de seguir el teu cor, la teva intuició.

Em sembla un magnífic discurs, fet des de l’experiència real i des de la humilitat. I un gran missatge per a uns universitaris a punt de llicenciar-se. Com a via d’expressió personal, aquest blog i podcast són també eines per anar connectant els punts.

Si m’hi voleu acompanyar… Som-hi!