“La retransmissió d’en Puyal” manté el lideratge indiscutible però “El Barça juga a RAC1″ retalla la diferència i és líder entre el públic jove. Aquest és el resum de les dades de l’EGM sobre les retransmissions dels partits del FC Barcelona durant la temporada passada. Són dades interessants. Vegem-ho.

D’entrada, jo sóc perico. Per tant, escolto sobretot les retransmissions de l’Espanyol. Les del Barça, molt menys, però també les conec. Pel que fa a les dades, el lideratge de “La retransmissió d’en Puyal” encara és, ara per ara, inqüestionable. Un de cada dos oients que van escoltar els partits dels blaugrana a la ràdio a Catalunya ho van fer amb en Puyal i l’equip que l’acompanya. És una dada prou contundent.

Ara bé, perd terreny i de forma important. Val a dir que l’estudi no va incorporar alguns partits destacats, però tot i això la reculada és considerable. I a més, bona part de la resta d’audiència va anar a les retransmissions de “El Barça juga a RAC1″, que experimenta una crescuda important.

Les xifres: de 249.000 oients, 128.000 per a les retransmissions de Catalunya Ràdio i 105.000 per a RAC1 (per cert, que és interessant llegir com n’informen les dues emissores; totes tenen raó, en allò que diuen, fet que demostra que l’EGM sempre és “vendible” i que cal agafar-lo amb un cert escepticisme).

Però més enllà de les dades de present, importa també la tendència. I aquí hi ha dos fets evidents:

1. Les retransmissions de RAC1 guanyen audiència, mentre que les de Catalunya Ràdio en perden.
2. La qüestió generacional: “El Barça juga a RAC1″ és líder entre l’audiència de menys de 45 anys.

Així doncs, què? Bé, em sembla un EGM que defineix força bé l’estat de la ràdio al país: lideratge de Catalunya Ràdio, però cada vegada amb menys marge i més dificultats per mantenir-lo, i ascens sostingut de RAC1, que té guanyat el públic jove. Un tema, aquest de l’edat, que és clau per al futur i que explica algunes de les decisions, canvis i nous programes que Catalunya Ràdio està provant aquests últims anys, amb l’objectiu de renovar una audiència que té una mitjana d’edat elevada.

L’escenari, doncs, és molt interessant. Jo, per la meva banda, continuaré com sempre, alternant emissores. En el cas del futbol, m’agrada escoltar en Puyal a la prèvia del partit i en moments clau. Primer, perquè va més enllà del futbol i sempre sap apropar a l’oient la realitat del país o de la ciutat que visita, així com la història del rival. I també perquè en els instants que podríem considerar històrics o molt importants, continua sent un referent. En canvi, durant o després del partit m’ho passo millor amb l’equip de RAC1. M’agrada la retransmissió coral i el to irònic que hi posen, tot i que a vegades em molesta un excés de “forofisme”. Val a dir, també, que hi tinc més afinitat per edat i perquè a l’equip de la retransmissió hi tinc amics, coneguts i saludats.

Tot això, de les retransmissions del Barça. És clar que en puc fer una anàlisi més freda perquè són això, les del Barça. Si he de parlar de les de l’Espanyol, llavors ja serà pura passió