Sóc un podcàster

Com ja vaig comentar en aquesta entrada, la proposta del Termcat per a adaptar els termes “podcasting” i “podcast” al català són els mots podcàsting i podcast. Donat que en la nostra llengua no hi havia cap paraula que es pogués emprar (a diferència dels motius pels quals el Termcat ha apostat per bloc enlloc de blog), calia fer-ne una adaptació des de zero. Per tant, a mi em sembla molt bé la seva proposta i de fet ja escric sempre podcàsting amb accent obert a la a i podcast. Però, i els que fem podcasts, què som?

Ja en aquell moment em va sobtar que el Termcat oblidés el subjecte. El dubte el vam tractar en els comentaris d’un altre apunt sobre podcasts en català, però com que no estava segur de cap opció, vaig decidir fer una consulta per correu electrònic al Termcat. Finalment, m’ha arribat la resposta oficiosa:

“Efectivament, el TERMCAT va normalitzar els termes podcast (agut) i podcàsting. Per coherència amb aquest darrer terme adaptat al català del manlleu anglès, la denominació provisional proposada per al concepte que ens indiqueu hauria de ser podcàster, substantiu masculí i femení, que és també la forma del manlleu adaptada gràficament al català. Considerem pertinent, però, passar també aquest terme al Consell Supervisor perquè el normalitzi. Tan aviat com s’hagi aprovat la denominació definitiva us ho farem saber”.

M’agrada, perquè el raonament em sembla ben plantejat i perquè “podcastaire” (que era una altra opció) no m’ha acabat de convèncer mai. Per tant, a partir d’ara aquesta és la terminologia que faré servir: sóc un podcàster que té el podcast una mica aturat (el reactivaré aviat, segur!) però que disfruta amb el món del podcàsting. Podcàsters catalans, digueu-hi la vostra!

Algú escolta podcasts?

Segons la consultora eMarketer, la resposta és clarament que sí. Als Estats Units, estima una audiència d’uns 18 milions i mig de persones el 2007 i preveu 65 milions d’oients de podcasts per al 2012. Una altra dada interessant: pronostica que en aquets 5 anys, la inversió publicitària en podcàsting passarà de 165 milions de dòlars a 435 milions.

[via Hear 2.0]

Això s’anima: dos nous podcasts en català

Fa uns dies comentàvem que hi ha pocs podcasts en català. Doncs bé, sembla que poc a poc anirem aconseguint nous podcastaires (o podcàsters?)*. En Jacme em fa saber que l’Ebrebloc 2008 (amb taller de podcàsting a càrrec d’en Jordi Abad) ja dóna els seus fruïts: tenim un nou podcast, La Marfanta (bloc i podcast). El fa en Gustau Moreno, des de Tortosa. No és l’únic, perquè en Xavier Mir, un dels referents de la blocosfera sobiranista, ha aprofitat el taller de podcàsting de les jornades de la Catosfera per acabar de donar una empenta al podcast de la Xarxa Arenyenca per la Independència (bloc i podcast). A més, m’agrada especialment que són dos podcasts vinculats al territori. En definitiva, el seu altaveu.

* Podcastaire o podcàster? El Termcat ha normalitzat podcàsting i podcast, però no en diu res de la persona que fa un podcast. Què us sembla? Podcàster s’adiu més amb el terme original, però si de l’editor d’un bloc en diem blocaire, la mateixa lògica ens portaria a podcastaire?

Podcàsting: tu tens la paraula

taller.jpg

Aquests són els eixos del taller de podcàsting que faré aquest diumenge a les jornades de la Catosfera:

  • Què és el podcàsting? “audio sindicat
  • Etimologia de la paraula podcàsting i els seus orígens
  • Què aporta el podcàsting?
  • La ràdio davant el podcàsting: oportunitat i competència
  • Pocàsting i premsa digital: complementarietat
  • El podcàsting no vinculat als mitjans tradicionals: valors
    • prendre la praula, en una relació horitzontal
    • llibertat (temàtica d’horari, de difusió, formal)
    • potencial social (altaveu dels sense veu, xarxes, comunitats tematiques…)
    • nanoaudiències
  • On puc trobar podcasts: Podcatalà (malauradament, per ara som pocs podcastaires/podcasters en català), Podcastellano, Podcast.net, PodcAstalley
  • Diversitat de tipologia i usos
  • Algunes dades
  • Què necessito per escoltar podcasts?
    • la combinació adient és la d’un agregador que identifiqui la presència d’un arxiu de so adjuntat al feed…
    • … i un programa que els carregui automàticament al nostre reproductor digital portàtil
  • Passes per fer un podcast
    • tenir clar l’àmbit temàtic, la idea, la intenció…
    • guió i pre-producció
    • un programa per gravar i editar (ex. Audacity)
    • generar l’mp3, l’etiqueta i l’RSS
    • allotjament del podcast
    • publicació del podcast
  • Pràctica: enregistrament i pujada d’un capítol

Podcasts en català

Estic preparant el taller sobre podcàsting que faré a les jornades de la Catosfera. Serà el diumenge 27 a les 11 del matí. Em plantejo com a principal objectiu la promoció del podcàsting i aconseguir que hi hagi més podcasts en català, perquè ara mateix som quatre gats. Aquesta és la llista de podcasts fets en català que tinc presents (per ordre alfabètic):

Algun altre?

Han de ser podcasts, diguem-ne, d’autor, no programes o espais de ràdio redistribuïts en format podcast. Hi he posat La cultura del videojoc perquè ofereix continguts propis, tot i que també hi inclou col.laboracions radiofòniques; en el cas de In the place to be, és una emissora (Ràdio Trinitat Vella) la que emet els continguts del podcast original.

Actualització (08/02/08): Com podeu veure en els comentaris d’aquesta entrada, celebrem la consolidació d’un nou podcast en català: la BibloSfera (bloc i podcast).

Podcast i podcàsting, nous termes reconeguts en català

El Termcat ha aprovat aquest any un centenar de nous termes en català. En l’àmbit de la comunicació, hi ha les paraules podcast i podcàsting. Aquestes són les definicions que trobem a la seva neoloteca:

Podcast: Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

Podcàsting: Tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil.

Celebro que el Termcat hagi reconegut aquests termes, perquè els normalitza. Hi ha alguns aspectes, però, que em semblen discutibles. D’entrada, discrepo de la referència que les dues definicions fan als arxius de vídeo per Internet. Hi ha moltes alternatives per al vídeo (videopodcasts, videoblogs, vlogs, vodcasts o vidcasts…) i crec que identificar el terme podcast amb el so s’adiu més amb l’origen del podcàsting, a banda que és una opció que va més enllà de la vessant estrictament tècnica. També penso que l’esment de la ràdio o dels arxius radiofònics és redundant, perquè de fet són documents sonors. Per últim, hi trobo a faltar la sindicació de continguts, un terme més precís que el genèric de “subscripció”.

[via: directe!cat]

Connectant els punts (podcast) 01

Acabo de penjar el primer episodi del podcast del cabòries digitals. Podeu visitar la pàgina del podcast per trobar-ne tota la informació i el feed exclusiu del podcast. Si ho voleu, també us podeu descarregar directament l’mp3 o escoltar-lo amb el player incorporat en aquesta entrada. Que vagi de gust.

[audio http://70.47.189.28/web/tsellas/podcastgen/media/2007-02-02_cabories01.mp3 ]

La premsa treu suc del podcasting

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcasting, la premsa escrita ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. En molts casos, el primer pas va ser utilitzar el format sonor per donar uns titulars o un breu resum dels continguts del dia. Això és el que encara fa El Mundo amb el seu (des del meu punt de vista) mal anomenat podcast, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris dels països anglosaxons han sabut anar més enllà en la incoporació del podcasting. Un cas prou interessant i molt recent és el del rotatiu San Francisco Chronicle, que acaba d’inaugurar un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació. Em sembla una bona implementació del podcasting.

Més exemples. Una de les ofertes de podcasting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcasting (i, també, del vodcasting) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimedia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit als recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcasting, una relació que ara per ara es troba més avançada que no pas el binomi ràdio-podcasting.