Tot un planter de podcàsters, i qui sap si de futurs professionals de la ràdio. Com a mínim, molts nens i joves que han pogut experimentar amb la comunicació sonora. Aquest és el resultat de “Sentits en 2 minuts“, el concurs de podcasts organitzat pel programa “L’altra ràdio a l’escola” de Ràdio 4, amb la col·laboració del Departament d’Educació i de Podcatalà. Una iniciativa que ha tingut èxit, però poc ressò. Hi han participtat alumnes d’una trentena de centres escolars del país, amb 127 podcasts. Els episodis havien de ser de dos minuts i el tema, relacionat amb els sentits. Aquí hi ha la llista dels guanyadors i aquí es poden escoltar tots els podcasts presentats a concurs. A banda dels guardonats en cada categoria, cal destacar les mencions especials, com ara els podcasts en què alumnes immigrants expliquen en català les seves primeres experiències a Catalunya.

Catalunya Ràdio convoca el seu primer concurs de podcasts: “Què m’expliques?”. Em sembla una bona notícia, per a la ràdio i per al podcàsting. De fet, aquesta iniciativa té a veure precisament amb la relació entre aquests dos móns, un vincle al qual dedico un capítol de la meva tesi doctoral, “La voz de la Web 2.0″.

La ràdio no és aliena a la situació de crisi que afecta als mitjans de comunicació tradicionals. I en el seu cas particular, un dels reptes més importants que ha d’afrontar és el progressiu envelliment de l’audiència, especialment en el cas de la ràdio generalista. Un camí per fer-ho és la recerca de nous talents. Durant el treball de camp per a la tesi, vaig parlar-ne amb diferents professionals. En el cas de Catalunya Ràdio, en són conscients, d’aquests reptes, i busquen maneres de respondre-hi. El concurs de podcasts n’és un exemple, un intent de descobrir noves veus, i no em refereixo només a la producció física del so que anomem veu, sinó a noves maneres de fer i de dir.

Per al podcàsting també pot ser positiu. Si més no, confio que sigui un estímul per a l’aparició de més podcàsters catalans i en català, perquè som quatre gats. Em pregunto sovint per què hi ha tants pocs podcàsters en català, i no tinc una resposta. Em sobta especialment en un país com el nostre, amb una llarga i exel·lent tradició radiofònica (que al cap i a la fi comparteix llenguatge amb el podcàsting).

Aquest no és el primer concurs de podcasts a casa nostra. N’hi ha hagut d’altres, com el de podcasts poeticoartístics o el de “Sentits en 2 minuts”. Però espero que com a ràdio nacional que és, Catalunya Ràdio doni un impuls al podcàsting en català amb aquesta iniciativa. Ara bé, caldrà que en facin una bona difusió, que trascendeixi el seu espai i vagi més enllà dels visitants del seu web o dels oients dels seus programes. Jo hi poso el meu granet de sorra amb aquesta entrada al blog.

Mentrestant, rumio a quins alumnes engresco perquè s’hi posin… Hi ha talent, a les aules; però sovint necessita una empenta. Som-hi, doncs!

Després de tant de temps treballant en un tema, ara tinc una sensació estranya. Satisfacció per la feina feta, evidentment; però també una mena de buidor o lleugeresa: m’he tret un pes de sobre, fins i tot físicament, però alhora sovint em sento desconcertat, acostumat com estava a la companyia d’aquesta peculiar amiga…Començo, doncs, una nova etapa, amb la consciènia d’haver fet un pas molt important. I no ho dic només pel doctorat, sinó sobretot pel camí i l’evolució intel·lectual que he fet en aquests darrers quatre anys.

Per cert que tornant al “Connectant els punts”, aprofito aquest reinici per actualitzar els feeds. Com comenta l’amic Tomàs, Google migra els feeds de Feedburner al seu propi servei, i per això he optat per fer-ho jo mateix. Tot i que els anteriors redireccionen cap a aquests nous, us els deixo aquí per si els voleu actualitzar en el vostre lector:

• feed del blog: http://feeds2.feedburner.com/tonisellas

• feed del podcast: http://feeds2.feedburner.com/tonisellas_podcast

Ben retrobats, doncs

Doncs això que dic: els podcàsters independents. Un dels punts que m’ha resultat més interessant de treballar és el de les motivacions d’aquestes persones. Per què un podcàster fa un podcast?

Tinc la perspectiva de 25 podcàsters que han respost a les meves preguntes. I el resultat, si l’agrupo per idees més o menys estandaritzables, podria ser aquest:

• Un 36% dels enquestats apunten a la necessitat d’expressar-se, de comunicar unes idees, uns continguts.
• Un 24%, perquè s’ho passen bé i per la llibertat que els dóna aquesta eina.
• Un altre 24%, perquè consideren necessari que hi hagi canals alternatius d’informació, en contraposició als mitjans de comunicació tradicionals.
• I un 16%, perquè volen fer alguna cosa creativa.

Hi ha diversitat de perspectives, i sovint les motivacions són diverses i es barregen. Però en definitiva, de fons hi ha la necessitat de tenir una eina per adreçar-se lliurement al món. És l’ànsia de comunicació que l’home ha tingut des de sempre. I la que van tenir els pioners de la radiodifusió.

Em sobta, però, que he trobat poques referències a la comunicació sonora com a tret distintiu d’aquesta eina. El so dóna per a molt, però potser no en som conscients…

Ja en aquell moment em va sobtar que el Termcat oblidés el subjecte. El dubte el vam tractar en els comentaris d’un altre apunt sobre podcasts en català, però com que no estava segur de cap opció, vaig decidir fer una consulta per correu electrònic al Termcat. Finalment, m’ha arribat la resposta oficiosa:

“Efectivament, el TERMCAT va normalitzar els termes podcast (agut) i podcàsting. Per coherència amb aquest darrer terme adaptat al català del manlleu anglès, la denominació provisional proposada per al concepte que ens indiqueu hauria de ser podcàster, substantiu masculí i femení, que és també la forma del manlleu adaptada gràficament al català. Considerem pertinent, però, passar també aquest terme al Consell Supervisor perquè el normalitzi. Tan aviat com s’hagi aprovat la denominació definitiva us ho farem saber”.

M’agrada, perquè el raonament em sembla ben plantejat i perquè “podcastaire” (que era una altra opció) no m’ha acabat de convèncer mai. Per tant, a partir d’ara aquesta és la terminologia que faré servir: sóc un podcàster que té el podcast una mica aturat (el reactivaré aviat, segur!) però que disfruta amb el món del podcàsting. Podcàsters catalans, digueu-hi la vostra!

[via Hear 2.0]

* Podcastaire o podcàster? El Termcat ha normalitzat podcàsting i podcast, però no en diu res de la persona que fa un podcast. Què us sembla? Podcàster s’adiu més amb el terme original, però si de l’editor d’un bloc en diem blocaire, la mateixa lògica ens portaria a podcastaire?

Aquests són els eixos del taller de podcàsting que faré aquest diumenge a les jornades de la Catosfera:

• Què és el podcàsting? “audio sindicat“
• Etimologia de la paraula podcàsting i els seus orígens
• Què aporta el podcàsting?
• La ràdio davant el podcàsting: oportunitat i competència
• Pocàsting i premsa digital: complementarietat
• El podcàsting no vinculat als mitjans tradicionals: valors
  • prendre la praula, en una relació horitzontal
  • llibertat (temàtica d’horari, de difusió, formal)
  • potencial social (altaveu dels sense veu, xarxes, comunitats tematiques…)
  • nanoaudiències
• On puc trobar podcasts: Podcatalà (malauradament, per ara som pocs podcastaires/podcasters en català), Podcastellano, Podcast.net, PodcAstalley…
• Diversitat de tipologia i usos
• Algunes dades
• Què necessito per escoltar podcasts?
  • la combinació adient és la d’un agregador que identifiqui la presència d’un arxiu de so adjuntat al feed…
  • … i un programa que els carregui automàticament al nostre reproductor digital portàtil
• Passes per fer un podcast
  • tenir clar l’àmbit temàtic, la idea, la intenció…
  • guió i pre-producció
  • un programa per gravar i editar (ex. Audacity)
  • generar l’mp3, l’etiqueta i l’RSS
  • allotjament del podcast
  • publicació del podcast
• Pràctica: enregistrament i pujada d’un capítol
  • eines possibles: Audacity, Podomatic, Blip.tv, PodcastGenerator

• Benvinguts!
• cabòries digitals (podcast)
• El basar de les espècies
• El Pica-soques
• In the place to be
• La cultura del videojoc
• mossegalapoma
• Nena en català
• Paraules en podcast

Algun altre?

Han de ser podcasts, diguem-ne, d’autor, no programes o espais de ràdio redistribuïts en format podcast. Hi he posat La cultura del videojoc perquè ofereix continguts propis, tot i que també hi inclou col.laboracions radiofòniques; en el cas de In the place to be, és una emissora (Ràdio Trinitat Vella) la que emet els continguts del podcast original.

Actualització (08/02/08): Com podeu veure en els comentaris d’aquesta entrada, celebrem la consolidació d’un nou podcast en català: la BibloSfera (bloc i podcast).