Aquesta és la vista de l’horitzó des del cap de Sant Sebastià de la Guarda, a Palafrugell. L’he triat per afegir-me al meme #fotoscel, iniciat per Trina Milan (@trinamilan) i Josep Ma. Rosell (@batega) a twitter i que ja té desenes d’aportacions, fins i tot un tumblr i un grup a flickr.

Una foto del cel que, a l’horitzó, s’abraça amb el Mediterrani. Mai em canso de mirar-lo. Deu ser cosa de la immensitat de la mar, de l’horitzó com a metàfora, del misteri del cel. No ho sé. Només sé que és un bon lloc. Em dóna calma i m’ajuda a situar-me de nou. Des d’aquí dalt, em sento part del tot. Una petita part de l’existència. I de nit amb lluna plena, et deixa sense paraules. Agafeu el calendari i no us ho perdeu. S’ho val.

Necessito silenci. Escoltar, escoltar-me. Endins. Buscar, trobar, saber.
Ser.

El dilluns 8 de març vaig agafar un tren que sortia de Barcelona a les 14.20h. Estava nevant amb intensitat i vaig pensar que calia marxar abans que la situació empitjorés. Vaig arribar a casa, a Palafrugell, a les 15.00 del dimarts 9, o sigui, gairebé 24 hores després. Aquella nit la vaig passar al pavelló poliesportiu de Sant Celoni, juntament amb unes 600 persones més. Sí, formo part dels viatgers de Renfe que van quedar atrapats com a conseqüència del temporal de neu.

En el meu cas, el tren de Mitja Distància en què viatjava va quedar bloquejat entre dues avaries provocades per la nevada, una a l’altura de Riudellots i l’altra, a Granollers. Va ser una odissea, però també una experiència molt interessant en relació als mitjans socials, i més concretament, twitter. Durant aquelles llargues 24 hores, twitter va ser per a mi una eina fonamental. Com ho va ser per a moltes persones que van informar-se, durant el temporal, a través de twitter i seguint l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer (@mik1977). Des del tren en què vaig passar moltes hores, twitter va permetre’m informar i rebre informació, mentre que els canals tradicionals no donaven a l’abast. Precisament per la utilitat de twitter i les xarxes socials, aquest temporal serà recordat com la primera nevada 2.0.

Dies després, Vicent Partal va convidar-me a “L’internauta“, a Catalunya Ràdio, per parlar-ne. Podeu descarregar-vos l’àudio aquí.

Dies després de la nevada 2.0 naixi el portal Rodalies.info, un projecte ideat per Daniel Julià i Anna Fuster, de Pimpampum.net, i Roger Melcior, que consisteix en informació en temps real sobre les incidències a la xarxa de rodalies mitjançant les aportacions dels usuaris a través de twtitter, d’acord amb uns protocols determinats. Un exemple del potencial d’aquesta eina de comunicació i de la capacitat de les persones per trobar nous usos dels mitjans socials.

*** Altres bloguers que en parlen: David Rodríguez, Cristina Aced, Marc Cortés, Saül Gordillo.

És Nadal. I aquests són uns dies especials. Siguis o no creient, siguis partidari o detractor de les tradicions, és igual. Estic convençut que, més enllà de creences, Nadal és diferent.

Un Nadal en temps de crisi econòmica. Hauria de ser, doncs, encara més Nadal. El context al qual hem arribat no és casual, i coincideixo amb l’Àlex Rovira en què deriva d’una crisi de consciència. Vivim en un món convuls. Hem arribat lluny en el desenvolupament material, però cada vegada veiem més persones que busquen un nord, una orientació, que es plantegen un canvi.

Nadal pot ser un bon moment per reflexionar, per mirar endins, per reconnectar. Estic convençut que només des del cor i des de l’amor trobarem el camí. I també és moment de valorar tot allò que ens envolta i donar-ne gràcies. Començant per  allò fonamental: els éssers estimats que ens acompanyen.

Us desitjo un molt bon Nadal.

(foto: el Mediterrani, des del cap de Sant Sebastià)

La denominació Costa Brava fa avui 100 anys. Un segle des que el poeta i periodista Ferran Agulló va escriure allò de

“Oh, la nostra costa brava, sense parella al món!”

Comença, doncs, el centenari.

Per molts anys!

He acabat la transició i estreno finalment una nova etapa del blog i del podcast. Com que no hi he pogut dedicar molt de temps, he tardat força a enllestir els canvis. Primer vaig decidir actualitzar els feeds, que ara tinc a feedburner (tant el del blog com el del podcast). Després vaig decidir canviar el nom, que finalment he donat a tots dos vehicles d’expressió.: Connectant els punts. I el darrer pas, i definitiu, ha sigut el trasllat a un servidor propi i la incorporació d’una nova fesomia, gràcies a l’ajuda imprescindible de l’amic Alberto Betella

Aquesta setmana he tancat el canvi amb un repàs als enllaços i una neteja de les entrades que he importat al nou servidor. Ara és qüestió d’anar-li donant vida. Si em voleu acompanyar, seré molt feliç de compartir-ho.

Som-hi!

• feed del blog tonisellas.cat: http://feeds.feedburner.com/tonisellas
• i aquest és el nou feed del podcast connectant els punts: http://feeds.feedburner.com/tonisellas_podcast

A banda d’això, també compto amb una nova adreça de correu electrònic, per si us voleu posar en contacte amb mi (també podeu fer-ho a través del formulari que hi ha a la pestanya “contacte”). És info[arroba]tonisellas.cat. Del canvi de nom del podcast en parlaré quan pengi un nou episodi, però ho explico a la pàgina informació.

Senzillament això, gràcies.

(més informació: a La Vanguardia, I i II, i a El Periódico; més fotos, a Flickr)