Vaig néixer un migdia de març de 1973 a Olot, capital de la Garrotxa, pàtria de volcans, de faràndula i de sants. Ara, però, visc a Palafrugell, al Baix Empordà, terra del suro i les garoines, vila planiana i llar d’alguns dels paratges més fascinants de la Costa Brava. O sigui: un garrotxanès, o empordatxí.
Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Internacional de Catalunya. Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, amb docència centrada en l’àmbit de la comunicació radiofònica. També sóc coordinador del programa Erasmus i d’intercanvi internacional. Prèviament, m’he encarregat de la coordinació de les pràctiques dels alumnes en empreses i mitjans de comunicació i he format part de l’equip que ha desenvolupat el projecte de Grau en Periodisme de la UIC.
Com a periodista he treballat a El Punt, Catalunya Ràdio, Ona Catalana i RAC1. Després d’una dècada d’exercici del periodisme radiofònic, a finals del 2004 vaig desembarcar dels mitjans tradicionals per incorporar-me plenament a la UIC i dedicar-me a l’apassionant tasca de formar futurs professionals del periodisme i la comunicació, així com a investigar noves eines i mitjans nascuts a Internet, especialment en relació a la ràdio.
Per què Connectant els punts? Té a veure amb el discurs que Steve Jobs va fer a la Universitat d’Standford l’any 2005 (vídeo i transcripció). Una intervenció d’uns vint minuts basada en tres eixos, a partir de la seva experiència vital i professional:
- Connecting the dots. Perspectiva i confiança. Tota experiència és una oportunitat pel nostre creixement. L’avaluació, al final: llavors tindrem la capacitat de donar-hi sentit. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud.
- Love and loss. Fes allò que estimes i si no ho tens, busca-ho. Quan ho trobis, ho reconeixeràs. Tingues confiança en les teves possibilitats.
- Death. Viu la teva vida, no la d’un altre ni la que altres imaginen per a tu. Tingues el coratge de seguir el teu cor, la teva intuició.
Em sembla un magnífic discurs, fet des de l’experiència real i des de la humilitat. I un gran missatge per a uns universitaris a punt de llicenciar-se. Com a via d’expressió personal, aquest blog i podcast són també eines per anar connectant els punts.
Si m’hi voleu acompanyar… Som-hi!
gràcies Toni per recordar-nos el discurs de Steve Jobs. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud. La qüestió està en trobar el significat i el sentit que dona a la nostra vida.
Escoltar el cor sense els sorolls del cap és sempre una tasca de refinament de l’oïda intern. I seguir-lo implica arriscar-se. Sense risc no hi ha canvi possible.
un dia petarem la xerrada, pot ser a Palafrugell, pot ser a Barcelona. una abraçada, Miriam
Miriam, costa molt abstreure’s del soroll, ambiental i mental. I el temor, sempre, de si ens escoltem bé on ens enganyem… Hi ha etapes, però suposo que un mateix és qui s’ha de buscar el camí per escoltar l’interior. M’agradarà fer-la petar una bona estona. Una abraçada i fins aviat.