Foto: Comunicació21
Fa setmanes que s’estava coent el canvi, però tot té el seu tempo. Oleguer Sarsanedas ha estat cessat com a director de Catalunya Ràdio, i el substitueix Ramon Mateu. Un relleu proposat per la directora general de la “Corpo” (la CCMA) i aprovada per unanimitat pel consell de govern de l’ens.
Era evident que alguna cosa s’havia de fer. Catalunya Ràdio va agafar el camí de la davallada en temps de Montserrat Minobis, i durant la direcció de Sarsanedes s’hi ha continuat precipitant. Era qüestió de temps que arribés a la temuda pèrdua del lideratge, i aquest punt d’inflexió va arribar amb el darrer EGM, quan RAC1 va assolir el primer lloc, un fet històric a la ràdio del país. I agradi més o menys, l’EGM és ara per ara el que condiciona les decisions dels mitjans i dels anunciants, per molt que el Baròmetre de la comunicació i la cultura digui que Catalunya Ràdio encara es manté al capdavant del sector.
Sarsanedas no se n’ha sortit. Les conseqüències negatives de les decisions preses pel seu equip directiu eren un llast massa gran. Vaig parlar amb ell del present i futur de la ràdio en l’episodi número 6 del podcast de Connectant. I va ser molt interessant. Però parlar del mijtà és una cosa, i gestionar i pilotar una nau com el grup d’emisssores de Catalunya Ràdio, una altra de ben diferent.
Ara cladrà veure quins canvis implica el relleu a la direcció. Però a aquestes alçades de la temporada, moltes decisions ja haurien d’estar preses. De cara a l’estiu, evidentment, però també per a al temporada següent. I em sembla que hi ha massa rumors, poca o gens autocrítica, i molta indecisió.
q52vkmxrnc
en 
Tot i que pugui sorprendre, penso que no ha fet una mala gestió. Durant el seu mandat s’ha reconvertit un cadàver vivent com era Catalunya Cultura en una proposta interessant (IcatFM), ha modernitzat Catalunya Informació, dotant-la de major valor afegit… i ara es compta amb 10 emissores que es poden escoltar per Internet.
Curiosament el que falla és el germà gran, tant en termes d’audiència com de programes atractius. Hi ha programes que fan adormir, altres que fan pudor a naftalina i altres que, sincerament, no els acceptarien ni a una ràdio local d’aquelles voluntaristes. El problema, al meu entendre són els comissaris polítics (llegeixi’s consellers de la CCMA) amb les seves conseqüències derivades (imposició de certs tertulians, etc) i la cultura funcionarial que fa anys impera allà.
17/06/2009 @ 13:24
Completament d’acord amb la teva anàlisi, pel que fa als resultats positius: iCat, projectes a la xarxa, la Cati… Però en el cas de Catràdio, penso que en algunes decisions s’ha equivotat. Per exemple, retallar la darrera hora de El Matí… Es pot entendre des de la perspectiva de renovar inèrcies, però l’audiència se n’ha ressentit. I el dia que van perdre el lideratge a l’EGM, no sabia com reaccionar. En fi. Ara tinc curiositat pel nou director. I d’entrada, per l’equip que farà. Veurem.
19/06/2009 @ 22:22