Perles radiofòniques: “Clàssica 2.0″

Una de les idees que tinc per a aquesta renovada activitat del blog és la de fer algunes entrades temàtiques, tipus entrega per fascicles. I avui començo les “Perles radiofòniques”. Amb aquesta etiqueta agruparé entrades sobre racons de ràdio que m’agraden o que trobo interessants. La peculiarietat és que el protagonista no serà mai un programa, sinó seccions, microespais, col·laboracions, promos, sintonies… detalls, en definitiva.

La primera perla que us vull recomanar és “Clàssica 2.0“. Com avança el títol, és una secció que combina la música clàssica amb el web 2.0. La fa en Miquel Jarque, amic i ex-company a l’aventura d’Ona Catalana, ja fa uns anys. En Miquel té un paladar fi per a la música i alhora és un apassionat dels widgets i la tecnologia. Ho podeu comprovar a “iCATitzat“, el blog de ciència i tecnologia d’iCat.fm, i també a la secció que amb aquest mateix nom fa al “Cabaret elèctric” que Txell Bonet condueix cada vespre a iCat fm. L’objectiu d’aquesta secció és clar:

La música clàssica no només se sent als auditoris. A internet hi ha tot un món per descobrir: fòrums, blogs, àudios, vídeos. A “Clàssica 2.0″ en Miquel Jarque ens acosta les novetats i les aplicacions més pràctiques per treure el màxim rendiment a la xarxa.

He descobert “Clàssica 2.0″ ja ben entrada la temporada radiofònica, però ara mateix és un dels espais que més escolto al meu iPod (en format podcast, és clar). M’ha permès descobrir tot un món de continguts musicals a la xarxa: vídeos, pàgines temàtiques, webs de grans orquestres o dels escenaris operístics de referència, espais dedicats als genis i les dives de l’òpera, cursos de música online, blogs especialitzats… En fi, el llistat no s’acaba (només cal una capbussada al web de la secció, per comprovar-ho). Un espai que forma part de “Blog de nit“, el protagonista dels vespres a Catalunya Música, sota la coordinació de Pere Andreu Jariod, i que és un programa que té molt en compte la xarxa: blog, wiki i grup al Facebook.

Els secrets de Guantánamo

Recupero el fil del blog, i em ve de gust fer-ho parlant de ràdio. De periodisme radiofònic, concretament. “Els secrets de Guantánamo” és el nom de la sèrie de reportatges realitzats pel corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Xavier Vilà, sobre el centre de detenció de Guantánamo. Vilà és un dels pocs periodistes que ha aconseguit entrar en aquest complex, i ho ha fet dues setmanes després que el president nord-americà, Barack Obama, en firmés l’ordre de tancament en el termini d’un any.

Catalunya Ràdio ha emès els reportatges aquesta setmana, però es poden recuperar com a podcasts (exemple de les possibilitats que el podcàsting ofereix a la ràdio). Val la pena fer-ho, són molt interessants. De fet, en la mateixa línia dels reportatges que Vilà acostuma a fer com a corresponsal, que em semblen un bon exemple del rol del cronista radiofònic: ser els ulls de l’audiència al lloc dels fets. I habitualment ho fa amb un estil directe, proper, clar. M’agrada com a corresponsal, i m’agradava la seva col·laboració amb Antoni Bassas en la seva darrera temporada, en què aportava la seva visió de la societat nord-americana. Encara ho podeu trobar a l’arxiu de programes de la ràdio nacional de Catalunya (una mirada, per cert, que Jordi Basté ha introduït aquesta temporada a “El Món a RAC1″, amb la secció “L’amic americà“, amb el catedràtic Fernando Rodríguez-Valls des de Los Angeles). La informació, com en aquest cas, continua sent un dels puntals de Catalunya Ràdio.

Tornem-hi!

M’ha costat, però després d’una llarga pausa de mesos he decidit reprendre el blog. La recta final de la tesi ha sigut estressant, però l’esforç ha valgut la pena: doctor per la Universitat Internacional de Catalunya.

Després de tant de temps treballant en un tema, ara tinc una sensació estranya. Satisfacció per la feina feta, evidentment; però també una mena de buidor o lleugeresa: m’he tret un pes de sobre, fins i tot físicament, però alhora sovint em sento desconcertat, acostumat com estava a la companyia d’aquesta peculiar amiga…Començo, doncs, una nova etapa, amb la consciènia d’haver fet un pas molt important. I no ho dic només pel doctorat, sinó sobretot pel camí i l’evolució intel·lectual que he fet en aquests darrers quatre anys.

Per cert que tornant al “Connectant els punts”, aprofito aquest reinici per actualitzar els feeds. Com comenta l’amic Tomàs, Google migra els feeds de Feedburner al seu propi servei, i per això he optat per fer-ho jo mateix. Tot i que els anteriors redireccionen cap a aquests nous, us els deixo aquí per si els voleu actualitzar en el vostre lector:

Ben retrobats, doncs ;-)