Sí, una pausa per a aquest blog. Em trobo a la recta final de la tesi i confio a dipositar-la el 20 d’octubre, per poder defensar abans que acabi l’any. Necessito, doncs, totes les hores. Per això deixo el blog en stand-by fins després d’haver dipositat. Tornaré d’aquí a un mes, amb més ganes, idees i projectes. Fins aviat!
La denominació Costa Brava fa avui 100 anys. Un segle des que el poeta i periodista Ferran Agulló va escriure allò de
“Oh, la nostra costa brava, sense parella al món!”
Comença, doncs, el centenari.
Per molts anys!
Antoni Bassas serà el corresponsal de TV3 a Washington a partir de l’any que ve. El seu nou camí professional s’ha fet públic només un parell de mesos després del seu comiat de El Matí de Catalunya Ràdio, que va encapçalar durant 14 ays. Bassas mateix ja va comentar, poc després, que probablement continuaria vinculat a la CCMA. Ho farà com a corresponsal als Estats Units, un repte professional que l’atrau, i que ja havia comentat en entrevistes i també al llibre Què pensa Antoni Bassas. Segons diu,
“aquesta és una oportunitat que sol donar-se a l’inici d’una carrera però, en el meu cas, era un desig professional que havia anat ajornant molt temps. És una bona manera de fer periodisme”.
M’agrada que sigui Antoni Bassas l’encarregat de fer-nos arribar l’actualitat dels Estats Units. A la seva darrera temporada a El Matí ja va mostrar el seu interès per acostar-nos la realitat nord-americana amb la secció Vilà people, amb el corresponsal de Catalunya Ràdio, Xavier Vilà. Ara serà ell qui ho viurà en primera persona. Espero la primera crònica.
Continuista. Crec que aquest és l’adjectiu que defineix l’oferta de RAC1 per a aquesta temporada 2008-09. És lògic, per allò de “quan una cosa funciona, no la toquis”. Només hi ha alguns detalls, com ara la incorporació de nous tertulians a “El Món a Rac1” i als programes esportius, o la segona hora del “Minoria absoluta“.
Aquest espai evoluciona i deixa enrera la fòrmula mixta de la temporada passada: era una mena de Minoria però sense ser el Minoria; ara només en conserva el nom (a efectes de l’EGM) i guanya en personalitat pròpia. Fet, a més, per bona part del que va ser “El rosari de l’aurora” a Ona Catalana: me n’alegro 
Poques novetats, doncs, però amb detalls interessants. RAC1 ha trobat el seu lloc, amb un estil que ha sabut estabilitzar i consolidar. Un model, a més, que ha evolucionat però sense perdre el seu caràcter: va néixer com la ràdio de l’entreteniment, però cada vegada ha anat donant més pes a la informació. Crec, doncs, que el seu èxit rau en la manera com ha sabut connectar amb una determinada franja d’audiència.
Com diu en Jordi Basté en aquesta entrevista (pdf), entrem en la temporada “post-Bassas”, i això la fa especialment interessant. Divendres coneixerem la nova oferta de Catalunya Ràdio.
(Pert cert, que de l’entrevista amb en Basté, em sobta el to contundent amb què aposta pels filtres als blogs. Suposo que es refereix als comentaris als blogs o notícies dels mitjans, com ara “El blog del Món” o l’”Off the RAC“, i no al blog com a eina d’expressió…)
El diari digital ElSingularDigital.cat estrena nova etapa. Entre les novetats que incorpora hi ha la secció “Blocs singulars”. Doncs bé, des d’avui hi trobareu el Connectant els punts, al costat d’altres companys de la blogosfera: Jordibadia.cat, Entrellum, Cimera (Extraordinària), Josepsort, Itching like grass, El blog de la Núria Masdéu, E-campanya, Jorgedioni i Catalunya FFW.
Quan el director del Singular, Toni Aira, va proposar-me formar part d’aquesta aventura, em va fer il·lusió. El vaig conèixer fa uns anys, amb motiu del seu pas per Ona Catalana, i des de llavors haviem perdut el contacte. Malgrat tot, l’havia anat seguint en diversos mitjans i a la seva activitat acadèmica a Blanquerna. Ara, gràcies a la Xarxa i a l’activitat catosfèrica, ens hem retrobat. Estic content de participar a ElSingularDigital.cat. Iniciatives com aquesta són necessàries si entre tots encara volem anar construint l’espai català de comunicació.