L’EGM de les retransmissions

“La retransmissió d’en Puyal” manté el lideratge indiscutible però “El Barça juga a RAC1″ retalla la diferència i és líder entre el públic jove. Aquest és el resum de les dades de l’EGM sobre les retransmissions dels partits del FC Barcelona durant la temporada passada. Són dades interessants. Vegem-ho.

D’entrada, jo sóc perico. Per tant, escolto sobretot les retransmissions de l’Espanyol. Les del Barça, molt menys, però també les conec. Pel que fa a les dades, el lideratge de “La retransmissió d’en Puyal” encara és, ara per ara, inqüestionable. Un de cada dos oients que van escoltar els partits dels blaugrana a la ràdio a Catalunya ho van fer amb en Puyal i l’equip que l’acompanya. És una dada prou contundent.

Ara bé, perd terreny i de forma important. Val a dir que l’estudi no va incorporar alguns partits destacats, però tot i això la reculada és considerable. I a més, bona part de la resta d’audiència va anar a les retransmissions de “El Barça juga a RAC1″, que experimenta una crescuda important.

Les xifres: de 249.000 oients, 128.000 per a les retransmissions de Catalunya Ràdio i 105.000 per a RAC1 (per cert, que és interessant llegir com n’informen les dues emissores; totes tenen raó, en allò que diuen, fet que demostra que l’EGM sempre és “vendible” i que cal agafar-lo amb un cert escepticisme).

Però més enllà de les dades de present, importa també la tendència. I aquí hi ha dos fets evidents:

  1. Les retransmissions de RAC1 guanyen audiència, mentre que les de Catalunya Ràdio en perden.
  2. La qüestió generacional: “El Barça juga a RAC1″ és líder entre l’audiència de menys de 45 anys.

Així doncs, què? Bé, em sembla un EGM que defineix força bé l’estat de la ràdio al país: lideratge de Catalunya Ràdio, però cada vegada amb menys marge i més dificultats per mantenir-lo, i ascens sostingut de RAC1, que té guanyat el públic jove. Un tema, aquest de l’edat, que és clau per al futur i que explica algunes de les decisions, canvis i nous programes que Catalunya Ràdio està provant aquests últims anys, amb l’objectiu de renovar una audiència que té una mitjana d’edat elevada.

L’escenari, doncs, és molt interessant. Jo, per la meva banda, continuaré com sempre, alternant emissores. En el cas del futbol, m’agrada escoltar en Puyal a la prèvia del partit i en moments clau. Primer, perquè va més enllà del futbol i sempre sap apropar a l’oient la realitat del país o de la ciutat que visita, així com la història del rival. I també perquè en els instants que podríem considerar històrics o molt importants, continua sent un referent. En canvi, durant o després del partit m’ho passo millor amb l’equip de RAC1. M’agrada la retransmissió coral i el to irònic que hi posen, tot i que a vegades em molesta un excés de “forofisme”. Val a dir, també, que hi tinc més afinitat per edat i perquè a l’equip de la retransmissió hi tinc amics, coneguts i saludats.

Tot això, de les retransmissions del Barça. És clar que en puc fer una anàlisi més freda perquè són això, les del Barça. Si he de parlar de les de l’Espanyol, llavors ja serà pura passió :-)

El perquè dels podcàsters independents

Acabo d’enllestir un capítol de la tesi dedicat al podcàsting independent. Aquest és el concepte que faig servir per referir-me als podcasts que no tenen vinculació amb els mitjans de comunicació tradicionals. Hi ha qui en diu podcasts amateurs o no professionals, però no m’agrada aquesta expressió: em sembla pejorativa; potser sense voler-ho, però denota un nivell inferior davant la “professionalitat” dels podcasts dels mitjans.

Doncs això que dic: els podcàsters independents. Un dels punts que m’ha resultat més interessant de treballar és el de les motivacions d’aquestes persones. Per què un podcàster fa un podcast?

Tinc la perspectiva de 25 podcàsters que han respost a les meves preguntes. I el resultat, si l’agrupo per idees més o menys estandaritzables, podria ser aquest:

  • Un 36% dels enquestats apunten a la necessitat d’expressar-se, de comunicar unes idees, uns continguts.
  • Un 24%, perquè s’ho passen bé i per la llibertat que els dóna aquesta eina.
  • Un altre 24%, perquè consideren necessari que hi hagi canals alternatius d’informació, en contraposició als mitjans de comunicació tradicionals.
  • I un 16%, perquè volen fer alguna cosa creativa.

Hi ha diversitat de perspectives, i sovint les motivacions són diverses i es barregen. Però en definitiva, de fons hi ha la necessitat de tenir una eina per adreçar-se lliurement al món. És l’ànsia de comunicació que l’home ha tingut des de sempre. I la que van tenir els pioners de la radiodifusió.

Em sobta, però, que he trobat poques referències a la comunicació sonora com a tret distintiu d’aquesta eina. El so dóna per a molt, però potser no en som conscients…

Connectant: nova etapa

He acabat la transició i estreno finalment una nova etapa del blog i del podcast. Com que no hi he pogut dedicar molt de temps, he tardat força a enllestir els canvis. Primer vaig decidir actualitzar els feeds, que ara tinc a feedburner (tant el del blog com el del podcast). Després vaig decidir canviar el nom, que finalment he donat a tots dos vehicles d’expressió.: Connectant els punts. I el darrer pas, i definitiu, ha sigut el trasllat a un servidor propi i la incorporació d’una nova fesomia, gràcies a l’ajuda imprescindible de l’amic Alberto Betella ;-)

Aquesta setmana he tancat el canvi amb un repàs als enllaços i una neteja de les entrades que he importat al nou servidor. Ara és qüestió d’anar-li donant vida. Si em voleu acompanyar, seré molt feliç de compartir-ho.

Som-hi! :-)