Girosfera

La Girosfera ja s’ha posat en marxa. És una conseqüència més de les jornades de la Catosfera, que s’han convertit en una mena de catapulta de projectes i il·lusions. Divendres vam fer la primera trobada/sopar de la Girosfera, que va ser realment engrescadora. Vaig sortir-ne amb una sensació d’enriquiment personal molt agradable i el convenciment que en sorgiran iniciatives ben interessants.

Algunes cròniques:

enciclopedia.cat

És qüestió d’adaptar-se al present. Això explica el pas que acaba de fer el Grup Enciclopèdia Catalana: ha posat la Gran Enciclopèdia Calana (sí, aquells volums de color verd que hi ha a les estanteries de moltes llars del país) a Internet i amb un accés totalment obert.

Neix l’Enciclopèdia, amb 270.000 documents i l’objectiu d’arribar a 575.000. A més, amb una oferat multimèdia, ja que confien arribar a oferir 50.000 fotos, 2.000 dibuixos, 2.000 mapes i 1.500 vídeos en el termini de 3 anys. El GREC ha mantingut durant una dècada el servei de la Hiperenciclopèdia, però era una pàgina d’accés lliure només per a escoles, biblioteques i funcionaris, mentre que la resta havíem de pagar.

De cara al futur, l’aspecte més interessant és la voluntat d’obrir l’Enciclopèdia a les aportacions dels usuaris, a banda de les constants actualitzacions. Es vehicularà a través del bloc de l’Enciclopèdia i, segons diu la notícia de l’AVUI,

“totes les propostes seran tingudes en compte, però només s’incorporaran després de passar un filtre lingüístic i de continguts. En els casos de col·laboracions importants, es farà constar l’autoria”.

Aquest projecte em fa pensar de seguida en la Wikipedia (Viquipèdia, en la versió en català), com també la tenen molt present els mateixos responsables de l’Enciclopèdia, com el seu director editorial, Jesús Giralt:

“Volem donar més garanties que altres productes enciclopèdics que existeixen a internet”, diu Giralt en referència a obres com la Viquipèdia: “L’Enciclopèdia no té una estructura per agregació, sinó un ordre lògic, un equilibri temàtic i el rigor com a divisa”.

Una aposta pel rigor i la qualitat. Haurem d’esperar, però, a veure com s’aplica la interacció amb el públic.

Algú escolta podcasts?

Segons la consultora eMarketer, la resposta és clarament que sí. Als Estats Units, estima una audiència d’uns 18 milions i mig de persones el 2007 i preveu 65 milions d’oients de podcasts per al 2012. Una altra dada interessant: pronostica que en aquets 5 anys, la inversió publicitària en podcàsting passarà de 165 milions de dòlars a 435 milions.

[via Hear 2.0]

Això s’anima: dos nous podcasts en català

Fa uns dies comentàvem que hi ha pocs podcasts en català. Doncs bé, sembla que poc a poc anirem aconseguint nous podcastaires (o podcàsters?)*. En Jacme em fa saber que l’Ebrebloc 2008 (amb taller de podcàsting a càrrec d’en Jordi Abad) ja dóna els seus fruïts: tenim un nou podcast, La Marfanta (bloc i podcast). El fa en Gustau Moreno, des de Tortosa. No és l’únic, perquè en Xavier Mir, un dels referents de la blocosfera sobiranista, ha aprofitat el taller de podcàsting de les jornades de la Catosfera per acabar de donar una empenta al podcast de la Xarxa Arenyenca per la Independència (bloc i podcast). A més, m’agrada especialment que són dos podcasts vinculats al territori. En definitiva, el seu altaveu.

* Podcastaire o podcàster? El Termcat ha normalitzat podcàsting i podcast, però no en diu res de la persona que fa un podcast. Què us sembla? Podcàster s’adiu més amb el terme original, però si de l’editor d’un bloc en diem blocaire, la mateixa lògica ens portaria a podcastaire?