El Termcat ha aprovat aquest any un centenar de nous termes en català. En l’àmbit de la comunicació, hi ha les paraules podcast i podcàsting. Aquestes són les definicions que trobem a la seva neoloteca:

Podcast: Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

Podcàsting: Tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil.

Celebro que el Termcat hagi reconegut aquests termes, perquè els normalitza. Hi ha alguns aspectes, però, que em semblen discutibles. D’entrada, discrepo de la referència que les dues definicions fan als arxius de vídeo per Internet. Hi ha moltes alternatives per al vídeo (videopodcasts, videoblogs, vlogs, vodcasts o vidcasts…) i crec que identificar el terme podcast amb el so s’adiu més amb l’origen del podcàsting, a banda que és una opció que va més enllà de la vessant estrictament tècnica. També penso que l’esment de la ràdio o dels arxius radiofònics és redundant, perquè de fet són documents sonors. Per últim, hi trobo a faltar la sindicació de continguts, un terme més precís que el genèric de “subscripció”.

[via: directe!cat]

Related Posts with Thumbnails