M’agraden els articles d’en Josep Maria Espinàs perquè té la fascinant capacitat de dir coses ben interessats, d’exposar idees brillants, d’una manera aparentment senzilla. Com a lector, rebo el seu discurs amb fluïdesa, com el d’un amic amb qui fem petar la xerrada al cafè de la plaça. I m’agrada el seu sentit comú. Avui en tenim un altre exemple en la seva columna de El Periódico, que titula “L’epidèmia de la ‘milloritis‘”. En resum, que en el periodisme hi ha massa preguntes generalitzadores; preguntes que generen respostes igualment generalitzadores i, per tant, injustes. Val la pena llegir l’article. Potser ens ajudarà a aturar-nos una mica més abans de preguntar i/o de respondre.
en 
Cert que les preguntes són generals…per tant les respostes. Però molts cops són qëstions essencials, sense les que el diàleg no existiria. Potser és l’assiganatura pedent dels periodistes.
Per cert Toni, t’he “linkejat” al meu blog.
Salutacions
14/06/2007 @ 16:36
Giorgio, penso que molts periodistes tenen/tenim assignatures pendents, entre les quals hi ha la necesssitat de pensar més abans de dir o escriure. Potser hauriem de començar, senzillament, per recuperar els principis bàsics de la professió.
16/06/2007 @ 15:20