Un pas lògic i necessari que segurament arriba amb retard. Per fi el portal Comunicació21 ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies d’aquest portal català especialitzat en el sector de la comunicació sense haver de visitar la pàgina cada dos per tres. Només cal subscriure’s al fil mitjançant un agregador, com ara el Bloglines. La novetat també s’aplica al portal Cultura21.
Monthly Archives: juny 2007
Radionovel·la a Catalunya Ràdio
A la UIC acabem el trimestre i ens trobem de ple en període d’exàmens. En el meu cas, estic pendent que els alumnes de l’assignatura Aula de Creació Radiofònica entreguin la pràctica final: un episodi de ficció per a la ràdio. M’agrada aquesta assignatura, perquè em permet treballar els gèneres de ficció. Sóc conscient, però, que el meu discurs va contracorrent, perquè critica una oferta radiofònica que depèn massa de l’actualitat informativa, fins i tot quan es fa entreteniment. Per això celebro que Catalunya Ràdio aposti pels dramàtics, aquest estiu. Serà una radionovel·la, 39+1, basada en l’obra homònima de la periodista i escriptora, Sílvia Soler. Com podeu llegir a la nota de premsa oficial de l’emissora (pdf, 1.0Mb), Catalunya Ràdio ja ha emès anteriorment altres adaptacions, però en aquest cas la novetat és que es tracta d’una novel·la actual, una història del segle XXI. Té bona pinta i hi ha bons professionals al darrera. Ara el repte és que, a banda de la trama, el producte sonor també sigui del segle XXI. Si se’n surten, penso que el següent pas hauria de ser crear un dramàtic específic per a la ràdio, que vagi més enllà d’una adaptació. En tot cas, aquest estiu tenim una possibilitat de cita amb un gènere que torna, la radionovel·la. De dilluns a divendres, a dos quarts de dues del migdia.
El sentit comú de l’Espinàs
M’agraden els articles d’en Josep Maria Espinàs perquè té la fascinant capacitat de dir coses ben interessats, d’exposar idees brillants, d’una manera aparentment senzilla. Com a lector, rebo el seu discurs amb fluïdesa, com el d’un amic amb qui fem petar la xerrada al cafè de la plaça. I m’agrada el seu sentit comú. Avui en tenim un altre exemple en la seva columna de El Periódico, que titula “L’epidèmia de la ‘milloritis‘”. En resum, que en el periodisme hi ha massa preguntes generalitzadores; preguntes que generen respostes igualment generalitzadores i, per tant, injustes. Val la pena llegir l’article. Potser ens ajudarà a aturar-nos una mica més abans de preguntar i/o de respondre.
Els continguts són més importants que el suport
El periodista i blocaire Juan Varela defensa la importància dels continguts, en una entrevista publicada per Bottup. Em sembla important, pèrquè Varela és un personatge popular a la blogosfera i perquè encapçala el nou projecte digital de Planeta, que encara està d’obres. Sobretot perquè quan la tecnologia avança a gran velocitat, quan tot canvia de seguida, quan gairebé no tenim temps d’estar al corrent de les darreres novetats, cal que algú posi l’accent en allò fonamental, en la base. L’escenari que es dibuixa en els mitjans ens parla de convergència, de multimèdia, de multiplataforma… però en defintiva, el principal repte continua sent el dels continguts.
Don Tapscott (Wikinomics) a La Contra
La Contra de La Vanguardia publica avui una entrevista (pdf, 322kb) a Don Tapscott, coautor, amb Anthony D. Williams, de Wikinomics. El mateix rotatiu ja va publicar un article sobre el llibre, fa un parell de setmanes (pdf, 153kb). Per una simple qüestió de prudència, mantinc un cert escepticisme davant de tecnofílies excessives, de la mateixa manera que lamento tecnofòbies injustificades. En aquest cas, l’entrevista i l’article exposen de forma breu i clara la visió de Tapscott i Williams sobre la wikinomia, una economia en què la creació de valor es basa en la col.laboració massiva. Tal com passa en el cas del periodisme participatiu o en el de la creació compartida de coneixement, ens podem plantejar alguns interrogants, com ara la fiabilitat dels anònims que col.laboren. Però els exemples citats per Wikinomics són prou interessants com perquè empreses i productors tinguin en compte el potencial que demostren.
(Actualització: a digitalismo.com, Carlos Scolari fa una interessant anàlisi de les principals idees d’aquesta obra)