Senzillament això, gràcies.
(més informació: a La Vanguardia, I i II, i a El Periódico; més fotos, a Flickr)
Connectant els punts
blog i podcast d'en Toni Sellas
Subscripció
Comentaris recents
- Toni Sellas
en #fotoscel
- Josep Ma. Rosell
en #fotoscel
- Bernat
en Podcasts en català
- Elisenda
en autor
- Toni Sellas
- Bernat
en Podcasts en català
- Toni Sellas
Formo part de
Llicència
Si no s'indica el contrari, els continguts propis d'aquest blog es publiquen sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
Impresionant! No he seguit la carrera de Lluís Llach perque no vaig formar part d’aquella època, pero ahir, conscient del paper que Llach ha tingut en la història del nostre pais vaig posar-me a mirar el concert en directe a Verges i la paraula Impresionant és la que millor descriu el que vaig veure. Una emoció generalitzada per part del públic que atravessava la pantalla i arribava fins les llars, se’m van posar els pèls de punta al sentir algunes cançons tan emblemàtiques pel poble català com: el viatge a Itaca.
I el final…emocionant….l’Estaca, una de les icones de la cançó protesta, improtvitzada pels assistens…
Per cert, serà divertit veure dijous la parodia que fa el Polònia, sobretot per l’actitud de Montilla, deunidó la fredor d’aquest home…
25/03/2007 @ 11:56
Quan estava mirant i escoltant el concert d’en Lluís Llach,desde el sofà de casa meva,m’hagués agradat teletransportar-me a Verges i sentir en directe l’emoció que ens transmitien als televidents.
Marta, la fredor de les persones no es medeixen per les cares d’un moment. Va més enllà dels posats..Les vivències personals i els actes del dia a dia tenen molt a dir.
25/03/2007 @ 16:05
Em reitero Diana. El posat fred de Montilla va ser ahir més que evident en les seves cares. Tal i com ens té acostumat a veure’l en tots els actes públics que fa(tant en les cares, com en l’actitud, i en els fets…)
De totes maneres la qüestió no era la fredor de Montilla sinò el concert d’un gran Cantautor.
25/03/2007 @ 17:02
Em va encantar que no marxés pas sense deixar anar l’última crítica política sobre l’escenari. Com sempre!
Insisteixo i desitjo que aquest poeta de la revolució no abandoni la lluita. La seva veu s’ha fet notar molt des de sempre i suposa un gran recolzament. En determinats moments (de la meva existència… i durant la meva no existència també és clar) va recolzar moviments socials que ho necessitaven i que jo defensava. Diuen que no hi ha canvi sense pressió social… i que farem ara si un dels referents de la pressió social de la història de Catalunya abandona l’espectacle!? En fi, espero que el jovent i el públic català en general doni suport als nous cantautors que li agafen el relleu.
26/03/2007 @ 12:27
Jo que vaig tenir la sort de poder assitir per una caràmbola de la vida estava que no cabia al cos. Va ser molt guapo i divertit veure com els nostres polítics per un dia es van haver d’acostar a la gent i sentir les crítique sde ben a prop.
No a la MAT!
26/03/2007 @ 20:34
cies.
26/03/2007 @ 21:41
Ya se que no tiene nada que ver con el tema de Lluís Llach pero hoy ya salen anunciados cuales son los ganadores de los premios YouTube!
Espero que os gusten, a mi me han parecido muy interesantes!
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=391688&idseccio_PK=1012
27/03/2007 @ 8:18
Me dejare caer sin más palabras al decir: LLuís LLach es grande, ha sido grande y siempre lo será.
Motera de luto deportivo por Isidre Esteve, ya nunca podrá subirse a una moto y su vida corre peligro.
29/03/2007 @ 0:50
yo como siempre hablo de otros temas!
Hoy sale publicado en el mundo lo que hemos estado hablando en clase, es decir, que cada vez leemos mas la prensa digital.
Os pongo el link del enlace para los que esten interesados en leerla.
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/30/comunicacion/1175266679.html?a=1efe0fb12f3a48a938f40ef0397e8840&t=1175275629
30/03/2007 @ 18:29
El dissabte a la nit vaig veure per la tele el concert d’en Lluís Llach. El concert no cal dir que va ser extraordinari, ja que va emocionar no només a tot el públic que va assistir-hi sinó a tots els espectadors. Potser vaig trobar a faltar més figures de la música catalana, ja que a part de Maria Mar Bonet i em sembla que Gerard Quintana no van assistir més cantants. També, vaig trobar impactant que Lluís Llach i Pasqual Maragall es donguessin una abraçada tan efusiva, tot i ser cada un de diferent ideologia política. Aquest cas demostra que hi ha moments en què s’han de deixar de banda les discrepàncies polítiques i ser persona.
30/03/2007 @ 20:14
Vaig veure un tall per la tele i, tot i que no conec gaire les seves cançons, em va semblar un concert bastant emotiu i ple d’intenció d’agradar i despedir-se de la millor manera.
Canviant de tema…que vagi bé la Setmana Santa i que les notes siguin favorables
Dw siau
31/03/2007 @ 12:41