Emocionant. Crec que és la paraula que s’ajusta més a les dues hores de conversa d’en Lluís Llach a El Matí de Catalunya Ràdio. El mateix Antoni Bassas, en acomiadar el programa, ha assegurat que havia estat un dels “més excepcionals” que ha viscut al capdavant d’aquest espai. Hi ha hagut temps per a molts temes, records, emocions i convidats. Personalment, em quedo amb tres impactes: els missatges dels oients, el record a Miquel Martí i Pol i el comiat final amb en Lluís Llach al piano i cantant Tinc un clavell per tu. I de la presència del personatge, aquests detalls: la proximitat amb la gent, la tendresa i la humilitat. També he volgut guardar algunes frases:
- “L’Empordà és el país de què parlaven els grecs i que no tenien”.
- “Em vull donar l’oportunitat de canviar de vida”.
- “El que deixo definitivament és la carrera artística”.
- “Aquest és el meu poble, no només de naixement sinó de voluntat” (parlant de Verges).
- “No he viscut mai per cantar; cantar m’ajudava a viure.
- “Quan s’acaba un concert, s’obren les llums i veus com et mira la gent, això és un acte d’amor immens”.
Aquest vespre seré al penúltim concert. Al migdia, quan tornava cap a casa, tenia la sensació d’estar vivint un moment d’aquells que amb el temps s’incorporen a la memòria col.lectiva d’un país. (Si voleu veure’n més fotos, n’he fet un set a Flickr).
en 
Jo no he estat present a l’entrevista que li han fet al Lluís Llach però m’imagno que per un professional del periodisme com en Bassas deuen ser moments així:emocionants i sincers, els que fan que estimi la seva feina
23/03/2007 @ 16:31
Jo no l’he sentida en directe però l’estic escoltant ara mateix. A la pàgina d’inici de Catalunya Ràdio hi està penjada. La veritat és que és impressionant. Em sembla que Catalunya no podrà tenir mai un cantautor com en Lluís Llach. Sens dubte, és excepcional. S’estima la seva terra, la seva llengua i el seu públic. Senzillament, no hi ha paraules.
24/03/2007 @ 16:54
Jo també l’he sentida a Catalunya Ràdio, la veritat es que creia que no m’agradaria gens però en canvi m’ha semblat una entrevista molt amena i entretinguda. M’ha agradat la intervenció de la Montserrat, la seva professora, perquè fa que sigui un moment de la entrevista molt emotiu. Encara que es retiri dels escenaris, ha estat 40 anys enamorant als catalans. A més, la meva mare li agrada molt en Lluís Llach i, per aquest motiu, he sentit a parlar molt bé d’ell desde petita. Així que… visca en Lluís Llach!! jeje
24/03/2007 @ 19:01
Admirable Lluís Llach, aquest home atemporal, que va renovant el seu públic amb el temps dels anys. Persona de gran poder de convocatòria, amb cançons i missatges tan propers a nosaltres…
Se’m fa extrany la seva retirada dels escenaris. La veritat es que anem una mica justos de cantautors com ell o simplement de persones que defenen els seus pensaments de manera tan lliure i respectant a tothom, fent fins i tot, de la causa, una sensació plaentera per als qui escoltem
26/03/2007 @ 18:45
[...] Llach. Ho diu prou bé el blog de Toni Casellas. I de tota manera és dificil no voler afegir res sobre tants records llunyans, tantes lluites, ara [...]
21/04/2007 @ 22:14
[...] Llach. Ho diu prou bé el blog de Toni Casellas. I de tota manera és dificil no voler afegir res sobre tants records llunyans, tantes lluites, ara [...]
07/07/2007 @ 19:01