Emocionant. Crec que és la paraula que s’ajusta més a les dues hores de conversa d’en Lluís Llach a El Matí de Catalunya Ràdio. El mateix Antoni Bassas, en acomiadar el programa, ha assegurat que havia estat un dels “més excepcionals” que ha viscut al capdavant d’aquest espai. Hi ha hagut temps per a molts temes, records, emocions i convidats. Personalment, em quedo amb tres impactes: els missatges dels oients, el record a Miquel Martí i Pol i el comiat final amb en Lluís Llach al piano i cantant Tinc un clavell per tu. I de la presència del personatge, aquests detalls: la proximitat amb la gent, la tendresa i la humilitat. També he volgut guardar algunes frases:

- “L’Empordà és el país de què parlaven els grecs i que no tenien”.

- “Em vull donar l’oportunitat de canviar de vida”.

- “El que deixo definitivament és la carrera artística”.

- “Aquest és el meu poble, no només de naixement sinó de voluntat” (parlant de Verges).

- “No he viscut mai per cantar; cantar m’ajudava a viure.

- “Quan s’acaba un concert, s’obren les llums i veus com et mira la gent, això és un acte d’amor immens”.

Aquest vespre seré al penúltim concert. Al migdia, quan tornava cap a casa, tenia la sensació d’estar vivint un moment d’aquells que amb el temps s’incorporen a la memòria col.lectiva d’un país. (Si voleu veure’n més fotos, n’he fet un set a Flickr).