Segon episodi del podcast. És una conversa amb en Josep Ganyet sobre la web 2.0. A la pàgina del podcast hi trobareu tota la informació d’aquest segon capítol, els enllaços esmentats i les referències musicals. Si ho preferiu, us podeu descarregar directament l’mp3 o escoltar-lo en el reproductor d’aquesta entrada. Que vagi de gust.
[audio http://www.tonisellas.com/podcast/media/2007-02-23_caboriesdigitals02.mp3]
en 
Gràcies a la web 2.0 hi ha molta més llibertat a l´hora d´expressar-se a través d´internet, ja no hi ha tantes barreres. Amb la web 2.0 molta més gent pot dir la seva sense passar uns requeriments que no siguin disposar d´un ordinador amb accés a internet. Això està molt bé, però també té els seus perills, a vegades la gent pot donar informació equivocada, i un exemple seria el de la wikipèdia o dels blocs. Està bé que a vegades facis coses amb ganes, però no sempre la gent parla havent-se documentat el necessari. Tot i que continguts erronis sempre poden ser actualitzats per gent que sàpiga realment del tema a tractar. Suposu que això junt amb l´interès que desperti el tema del que es parla és el que marca la diferència entre blocs. La gran ventatge de la web 2.0 és que qualsevol persona té la capacitat de dir qualsevol cosa i arribar a un ventall de gent bastant ampli i amb gran facilitat. (exemple Youtube i Buenafuente). I segurament sempre tindràs algú amb qui debatir un tema determinat. Amb el que no acabu d´estar del tot d´acord és amb la cultura “igual a igual”. Està bé fiar-se de les opinions dels demés per adquirir un producte, però per gustos els colors, i a vegades el que opini la majoria no ha de ser necessàriament igual a la opinió que tindrà un mateix. És per això que les opinions majoritàries dels altres ens les hem de pendre com algo orientatiu, però mai com algo completament determinant.
22/03/2007 @ 13:45
Totes les persones que som més patosetes amb temes d’ordinadors ens agraden realitats com web 2.0.
Això de crear els teus propis continguts sense la necessitat de grans complicacions tècniques és una meravella.
No crec que perquè hi hagi quatre avorrits que es dediquin a donar informació errònea en webs com la wikipedia tots aquests avenços tant per la millora de la intercomunicació global com els avenços tècnics s’hagin de veure resentits.
25/03/2007 @ 16:33
Trobo molt interessant l’entrevista de Josep Ganyet per entendre una mica més en què consisteix la Web 2.0. La idea que més destacaria de Ganyet i amb la que hi estic absolutament d’acord és la següent: La web va molt més enllà de la Xarxa, és una manera d’entendre la vida. Ganyet va emfatitzar en què la Web 2.0 es manté en peu gràcies als coneixements d’interès general que una persona comparteix amb una altra en un moment determinat. D’aquesta manera, es crea una “Xarxa social”. Crec que te raó, ja que si una persona difon continguts que no susciten l’interès de la gent millor que plegui, perquè no els comparteix amb els usuaris i, per tant, tampoc podrà construir relacions socials amb ells. M’agradaria només remarcar tres característiques que ha de tenir un producte de la Web 2.0: en primer lloc, l’especialització. Trobo que és molt millor abarcar un tema concret i tractar-lo amb profunditat, la qual cosa et permet convertir-te en un “expert” del tema, en comptes d’abarcar molts temes i tractar-los superficialment (no aconsegueixes dominar totalment cap tema). En segon lloc, la simplicitat. Molta gent creu que la idea d’un producte ha de ser rebuscada per a què tingui èxit, però s’equivoca. Un producte funciona millor com més senzilla sigui la idea. En tercer lloc, la filosofia del peer to peer. Antigament es demanava opinió al venedor sobre un producte, però està clar que aquest sempre intentava convèncer al consumidor de que aquell producte era el millor de tots, encara que fos mentira. Actualment el peer to peer (igual a igual) s’està consolidant cada vegada més. Permet que un usuari demani consell a un altre usuari sobre si ha de comprar o no un producte d’Internet (aquest segon usuari ha comprat o usat el producte i pot emetre un judici just d’ell). Per tant, la visió del comprador és molt real, fiable i creible que no la del venedor, ja que dirà els punts forts del producte però també els defectes.
05/04/2007 @ 13:28