A parte de todo esto, creo que Internet ha sido una nueva ventana o un nuevo camino para la industria musical. Con esto pretendo decir que muchos cantantes cuelgan sus videoclips en la web o promocionan su cd y a partir de allí, se empiezan a hacer un poco más famosos.
Sin embargo, Internet, cómo para la mayoría de medios de comunicación, ha provocado unas notables pérdidas económicas debido a la piratería, que la encuentro genial
Si quieren que les compremos sus cd’s, que los pongan más baratos!!

Por un lado, no creo que la música corra peligro con la piratería, pero si que le puede llegar ha afectar y mucho. Porqué la gente, y me incluyo yo, preferimos no gastar dinero en comprarnos un disco sabiendo que la podemos obtener fácilmente de forma gratutita, claro esta que la calidad del sonido no será la misma, aunque la mayoría de gente que cuelga las canciones en Internet, cuida cada vez más este aspecto y ya no las cuelga de cualquier manera. Por otro, la venta de cd’s se ve muy afectada por la piratería porque ahora también se ha puesto de moda la exclusividad de un single, por ejemplo, Seat y Shakira, y muchas veces son los propios cantantes los que cuelgan su música en Internet,el último video de Beyonce y Shakira esta colgado en youtube.com. Haber si va a resultar que los cantantes acabaran apoyando la piratería?, porque también les sale mucho más barato sacar sus singles por Internet.

Un saludo!

Por otro lado, no estoy en contra del llamado peer-topeer (p2p) ya que de alguna manera tu no estas exponiendo nada al público.
Lo único que haces es regalar a un amigo algo que tu has comprado o grabado.
Grabar una serie o una canción de la radio no es delito.Coger lo que has grabado y prestárselo a un amigo para que se lo grabe, tampoco.
Esto es lo que sucede hoy en día con el p2p lo que pasa, esque como ultilizamos la red para pasarnos unos a otros todo aquello que tenemos, hace que un solo cd comprado, lo tengo más de la mitad de la población.Pero esto no es ningú delito.Así funciona internet.

En referència als nostres podcasts també afecta, perqué si algun d’aquests fos penjat de veritat en una emisora de ràdio, segurament l’emisora hauria de pagar drets perqué hem utilitzat una cançó coneguda o d’algun altre compositor o cantant.

És un tema delicat degut a que per qualsevol cosa ja estan mirant si poden sancionar-te, son molt exigents. Jo crec que el millor que hi ha per no tenir aquests problemes és: Ser creatius i imaginatius. Així evitarem les còpies i els problemes de drets d’autor.

De totes maneres no és fàcil treure una conclusió eficaç i clara en relació amb el tema perquè en ell s’hi poden discutir quantitat d’aspectes econòmics que, al cap i a la fi, és un dels pilars que ha afavorit l’aparició en massa de la pirateria. Per una banda, crec que tot seria molt més fàcils si els senyors importants de les discogràfiques comercials del nostre país reflexionessin sobre el tema de la baixada de preus dels cd’s que produeixen i llencen al mercat. Tinc en compte l’important esforç de treball en equip que hi ha darrere de cada treball musical però també s’ha d’entendre a aquell consumidor que no pot deixar-se entre 20 i 30 euros per cada cd que es vol comprar ja que el 90% de les vegades no surt rentable degut al fet que, l’escolta poques vegades i d’aquell treball només n’escolta les primeres cançons, o els “singles” que es promocionen amb un objectiu purament comercial.

Fent referència a l’aspecte de la comercialitat, hem d’entendre que en una societat consumista com la que estem, l’objectiu de la casa discogràfica és la de vendre música. Però aquesta casa discogràfica cau en l’error del seu negoci quan només es dedica a vendre per vendre pura comercialitat, amb lletres sense sentit, poc originals, buides per dins, música repetitiva, a nivell de moda passatgera. Aquest factor fa que el concepte de “comercialitat” que ja des d’un principi penja per un fil, per les crítiques que rep per part de molts artistes que produeixen, composen i canten les seves pròpies cançons, s’acabi d’embrutar. Amb aquesta situació només aconseguim que la gent que critica la comercialitat, sempre amb tot el respecte, és evident, posi i englobi dins un mateix sac totes les cançons comercials, tan les de valor com les més petardes.

Personalment, sempre seré defensor de la bona música comercial, no per equiparar-la al nivell de la música que canten cantautors sino perquè és aquella que no pot interpretar tothom, no és interpretable per cantants mediocres que juguen a interpretar. La bona música comercial també pot ser vestida amb veus d’artistes que no solament canten sino que interpreten. Exemple d’això, ens trobem amb el cas de Suècia i Gran Bretanya, dos dels paisos que més música de qualitat produeixen, almenys dins el marc europeu.

Amb tot això, vull afegir que sóc un gran admirador dels bons artistes que composen les seves pròpies lletres i les seves pròpies melodies fins al punt de pensar que, tot bon artista tindria l’obligació de fer les tres funcions: compondre, produïr i interpretar, amb personalitat i de manera autèntica, donant sentit a allò que transmeten i donant motius per transmetre-ho. Així mateix tracto de defensar una bona convivència entre l’artista comercial i el que no persegueix la comercialitat, excluïnt la mediocritat de cantants que són només modes passatgeres i d’entreteniment per el gust d’uns quants, perfectament respectable.

Avui dia, s’hauria de pensar en un procés per canviar la filosofia de les discogràfiques i així fer front a la pirateria encara que fos en una ínfima part. La gent es descarrega pes musical, no música i a més de forma gratuïta i il•legal. Jo també ho faig, ho reconec;) tot i que els àlbums dels artistes que m’agraden de veritat me’ls compro.

El consumidor és exigent i potser tindria més respecte al món musical actual si se’l pogués sorprendre amb coses inesperades i de qualitat fet que faria que també valorés més les peces musicals, però clar: apareixeràn artistes bons que valguin la pena? les discogràfiques rebaixaràn els preus dels cd’s que llencen al mercat?…i suposo que, si en aquesta vida, com a la jungla, sobreviu el que és més valent, en la industria musical sobreviu el més bo, i és clar, no hi pot haver espai per tots…la piratería encara ajudarà a que sabem apreciar la música de qualitat encara,…i si no, al temps!

Tothom té dret a expressar el seu art musical i a fer-ho amb les alternatives que vulgui i aconseguir-ho per la vía que pugui que, ofertes i diferents alternatives no en falten actualment. És per aquest motiu que no només la piratería, tot i ser dolenta, matarà la industria musical, es tracta de saber actuar amb aquestes noves alternatives que els artistes poden buscar per donar-se a conèixer i viure de la música en la mesura del posible.

I no m’enrrollo més que això ja és molt llarg, però bé, he demostrat almenys que el tema m’interessa i per això estic obert a tot tipus de debat que es vulgui realitzar “de forma diplomàtica” .

PD.- Una última qüestió: on acaba el límit del que fa música anti-comercial i independent per travessar el límit de la comercialitat? Quin paper hi juga aquí el consumidor?… però bé, ara no convé afegir-hi per marro a l’assumpte…