Des que hem començat l’assignatura Nous Formats Digitals a la UIC, un dels interrogants que els alumnes plantegen sovint quan parlem de podcasting, blogs o qüestions similars és el que fa referència a la protecció dels drets de l’autor. Ja he comentat en alguna entrada anterior que entre bloggers i podcasters s’han anat estenent les Creative Commons. Val la pena, però, aturar-se un moment a estudiar amb cert detall aquests tipus de llicències. En aquest sentit, em sembla molt clarificador aquest article (pdf, 116 kb) de l’advocat Andy Ramos sobre l’adaptació de la música als reptes tecnològics. L’autor és un especialista en Dret, Internet i propietat intel.lectual, i en el seu blog/podcast Interiuris acostuma a oferir reflexions encertades sobre aquests temes. Per completar l’anàlisi de les llicències Creative Commons també poden ser útils els enllaços que ofereix l’entrada corresponent de la Viquipèdia.
Hola a todos!
Creo que es muy importante el tema sobre la musica y las licencias, porque estamos empezando en este mundo y es muy facil cojer cualquier cancion para usarla en nuestros ejercicios, pero muchas veces no somos conscientes de que no son canciones que podamos utilizar constantemente, y que hay que pedir un permiso para poder utilizar estas musicas.
Por suerte tenemos páginas en las cuales podemos acceder a música sin autor y esto hace que nuestros trabajos y los que tengamos podcast nos sea más fácil poder trabajar con música.
Y menos mal que nos han enseñado las páginas libres de autor porque sino en cualquier momentos hubieramos podido tener problemas….
Saludo a todos!
La veritat és que el tema de drets d’autor és un tema delicat.. Has d’anar molt en compte a l’hora de triar la música per a fer qualsevol tipus de treball, pràcticament tota està declarada a l’SGAE!
Amb l’aparició d’Internet la indústria musical ha sofert un canvi molt important. Internet però, no ha sigut únicament negatiu. Sí que ha provocat unes pèrdues importants d’ingressos per a les indústries discogràfiques degut a les descàrregues il·legals de música, però també ha sigut una porta per a nous grups. Gràcies a Internet s’han pogut donar a conèixer i s’han fet lloc en aquest món.
Internet, cada cop més, està traient més protagonisme a les discogràfiques, però alhora, els ha proporcionat un nou mitjà per a promocionar els nous discs. És a dir, Internet no els ha anat tan malament a les discogràfiques com ho pinten. Cal analitzar-ho tot detingudament…
Hola!!
crec que aquest tema pot crear conflicte, ja que els autors amb la seva música protegida poden pensar que els podcasts són una amenaça, ja que els hi treura oients en un futur.
per això cal que la gent sigui consient de que la música lliure és una alternativa per escoltar i utilitzar a través d’internet i que la resta de música amb drets està en perill per culpa de la pirateria.
Dir que la músic es troba en perill per culpa de la pirateria em sembla un pèl exagerat i propi del discurs oficial de l’SGAE. Això no ens eximeix, però, de la responsabilitat de fomentar l’ús legal de les obres. Per tant, un bon camí és la música lliure. Us hi animo, perquè hi ha coses que realment s’ho valen.
Com ja li he comentat a la Cristina en un post anterior, us animo a ser més crítics en els comentaris. Els blogs guanyen molt en interès també en funció dels comentaris, no tant per la quantitat com per la qualitat. Per això espero que feu una aposta més arriscada, més personal, en els vostres comentaris. Cal arriscar sense por a equivocar-se, perquè ara és el moment.
La pirateria no matarà la música perquè els músics afrontaran els seus projectes de futur dels diners que treguin a taquilla.
Han canviat els rols i avui en dia els que manen són els autors i creadors de les peces musicals, i no tot el negoci de grans discogràfiques que en els últims anys no han fet més que crear: bisbals i chenoas.
Potser el que diré ara pot sonar una bogeria, però el que pot arribar a conseguir la pirateria és que es torni a apreciar la música de qualitat.A partir d’ara, qui realment vulgui viure de la música no serà pas per fer-se famós, sinó perquè sabrà que si algun dia aconsegueix pujar-se a un escenari serà per fer disfrutar de bona música, de la seva música i de la de ningú més,bé,la música dels seus i la del seu públic.
Hem anat a tocar un dels temes més susceptibles de la societat actual, almenys des del meu punt de vista, la música i la situació de la industria musical a nivell nacional perfectament equiparable amb la situació que es viu arreu del món en general sobretot pel tema de les descàrregues il•legals.
De totes maneres no és fàcil treure una conclusió eficaç i clara en relació amb el tema perquè en ell s’hi poden discutir quantitat d’aspectes econòmics que, al cap i a la fi, és un dels pilars que ha afavorit l’aparició en massa de la pirateria. Per una banda, crec que tot seria molt més fàcils si els senyors importants de les discogràfiques comercials del nostre país reflexionessin sobre el tema de la baixada de preus dels cd’s que produeixen i llencen al mercat. Tinc en compte l’important esforç de treball en equip que hi ha darrere de cada treball musical però també s’ha d’entendre a aquell consumidor que no pot deixar-se entre 20 i 30 euros per cada cd que es vol comprar ja que el 90% de les vegades no surt rentable degut al fet que, l’escolta poques vegades i d’aquell treball només n’escolta les primeres cançons, o els “singles” que es promocionen amb un objectiu purament comercial.
Fent referència a l’aspecte de la comercialitat, hem d’entendre que en una societat consumista com la que estem, l’objectiu de la casa discogràfica és la de vendre música. Però aquesta casa discogràfica cau en l’error del seu negoci quan només es dedica a vendre per vendre pura comercialitat, amb lletres sense sentit, poc originals, buides per dins, música repetitiva, a nivell de moda passatgera. Aquest factor fa que el concepte de “comercialitat” que ja des d’un principi penja per un fil, per les crítiques que rep per part de molts artistes que produeixen, composen i canten les seves pròpies cançons, s’acabi d’embrutar. Amb aquesta situació només aconseguim que la gent que critica la comercialitat, sempre amb tot el respecte, és evident, posi i englobi dins un mateix sac totes les cançons comercials, tan les de valor com les més petardes.
Personalment, sempre seré defensor de la bona música comercial, no per equiparar-la al nivell de la música que canten cantautors sino perquè és aquella que no pot interpretar tothom, no és interpretable per cantants mediocres que juguen a interpretar. La bona música comercial també pot ser vestida amb veus d’artistes que no solament canten sino que interpreten. Exemple d’això, ens trobem amb el cas de Suècia i Gran Bretanya, dos dels paisos que més música de qualitat produeixen, almenys dins el marc europeu.
Amb tot això, vull afegir que sóc un gran admirador dels bons artistes que composen les seves pròpies lletres i les seves pròpies melodies fins al punt de pensar que, tot bon artista tindria l’obligació de fer les tres funcions: compondre, produïr i interpretar, amb personalitat i de manera autèntica, donant sentit a allò que transmeten i donant motius per transmetre-ho. Així mateix tracto de defensar una bona convivència entre l’artista comercial i el que no persegueix la comercialitat, excluïnt la mediocritat de cantants que són només modes passatgeres i d’entreteniment per el gust d’uns quants, perfectament respectable.
Avui dia, s’hauria de pensar en un procés per canviar la filosofia de les discogràfiques i així fer front a la pirateria encara que fos en una ínfima part. La gent es descarrega pes musical, no música i a més de forma gratuïta i il•legal. Jo també ho faig, ho reconec;) tot i que els àlbums dels artistes que m’agraden de veritat me’ls compro.
El consumidor és exigent i potser tindria més respecte al món musical actual si se’l pogués sorprendre amb coses inesperades i de qualitat fet que faria que també valorés més les peces musicals, però clar: apareixeràn artistes bons que valguin la pena? les discogràfiques rebaixaràn els preus dels cd’s que llencen al mercat?…i suposo que, si en aquesta vida, com a la jungla, sobreviu el que és més valent, en la industria musical sobreviu el més bo, i és clar, no hi pot haver espai per tots…la piratería encara ajudarà a que sabem apreciar la música de qualitat encara,…i si no, al temps!
Tothom té dret a expressar el seu art musical i a fer-ho amb les alternatives que vulgui i aconseguir-ho per la vía que pugui que, ofertes i diferents alternatives no en falten actualment. És per aquest motiu que no només la piratería, tot i ser dolenta, matarà la industria musical, es tracta de saber actuar amb aquestes noves alternatives que els artistes poden buscar per donar-se a conèixer i viure de la música en la mesura del posible.
I no m’enrrollo més que això ja és molt llarg, però bé, he demostrat almenys que el tema m’interessa i per això estic obert a tot tipus de debat que es vulgui realitzar “de forma diplomàtica”
.
PD.- Una última qüestió: on acaba el límit del que fa música anti-comercial i independent per travessar el límit de la comercialitat? Quin paper hi juga aquí el consumidor?… però bé, ara no convé afegir-hi per marro a l’assumpte…
Hola a tots!
El tema de les llicències és un dels temes més importants avui en dia en el món de la comunicació, ja que molta gent voldria posar cançons ja existents en els seus programes pel simple fet que li agraden, però voldriem fer-ho sense pagar.
En referència als nostres podcasts també afecta, perqué si algun d’aquests fos penjat de veritat en una emisora de ràdio, segurament l’emisora hauria de pagar drets perqué hem utilitzat una cançó coneguda o d’algun altre compositor o cantant.
És un tema delicat degut a que per qualsevol cosa ja estan mirant si poden sancionar-te, son molt exigents. Jo crec que el millor que hi ha per no tenir aquests problemes és: Ser creatius i imaginatius. Així evitarem les còpies i els problemes de drets d’autor.
Hola a todos/as!
Actualemnte en la radio,televisión y sobretodo en Internet,se utiliza en gran cantidad la múscia.
En los diferentes programas que la utilizan, encuentro imprescindible que se tengan que pagar las diferentes licencias y derechos de autor, porque es algo que se está produciendo al público como si fuera propio del programa,serie,anuncio etc…Por lo tanto, tienes que pagar una cantidad determinada al autor de dicha obra, para poder exponerla. Esto es algo que es de cajón.
Por otro lado, no estoy en contra del llamado peer-topeer (p2p) ya que de alguna manera tu no estas exponiendo nada al público.
Lo único que haces es regalar a un amigo algo que tu has comprado o grabado.
Grabar una serie o una canción de la radio no es delito.Coger lo que has grabado y prestárselo a un amigo para que se lo grabe, tampoco.
Esto es lo que sucede hoy en día con el p2p lo que pasa, esque como ultilizamos la red para pasarnos unos a otros todo aquello que tenemos, hace que un solo cd comprado, lo tengo más de la mitad de la población.Pero esto no es ningú delito.Así funciona internet.
Hola a todos!
Por un lado, no creo que la música corra peligro con la piratería, pero si que le puede llegar ha afectar y mucho. Porqué la gente, y me incluyo yo, preferimos no gastar dinero en comprarnos un disco sabiendo que la podemos obtener fácilmente de forma gratutita, claro esta que la calidad del sonido no será la misma, aunque la mayoría de gente que cuelga las canciones en Internet, cuida cada vez más este aspecto y ya no las cuelga de cualquier manera. Por otro, la venta de cd’s se ve muy afectada por la piratería porque ahora también se ha puesto de moda la exclusividad de un single, por ejemplo, Seat y Shakira, y muchas veces son los propios cantantes los que cuelgan su música en Internet,el último video de Beyonce y Shakira esta colgado en youtube.com. Haber si va a resultar que los cantantes acabaran apoyando la piratería?, porque también les sale mucho más barato sacar sus singles por Internet.
Un saludo!
Puc entendre… no, de fet, entenc perfectament que els artistes no vulguin que altres persones copin els seus treballs. Més que res, perquè no és massa just que altres es guanyin la vida amb els teus esforços. Però no puc entendre que els molesti que el teu propi bloc o myspace mostri música d’algun artista. Si tu fas algun treball musical la teva verdadera intenció quina és? Treure el màxim de calés o extingir les teves idees o pensaments fins l’última frontera? Insisteixo en què no ho trobo bé que algú altre pugui beneficiar-se econòmicament dels teus treballs. Però només es tracta d’una exposició pública en aquest cas!
Estic d’acord amb el que diu el Xavi que el fet d’utilitzar una cançó d’un artista en un blog personal és una exposició, una mena de publicitat gratuïta, ja que significa que a l’autor del blog li agrada aquell tema, res més. És obvi que cap de nosaltres pretenem fer mal als artistes quan volem penjar fragments de les seves obres als nostres podcasts, i per això crec una mica exagerada la política de la SGAE. Però també crec que s’han de posar uns límits i això sempre és difícil de fer, ja que sempre hi haurà algú que es veurà perjudicat (en aquest cas, nosaltres).
Segur que algú que pensava com nosaltres va decidir prendre la iniciativa i crear una pàgina web des d’on és possible descarregar-se música lliure, una alternativa a tenir molt en compte.
Realmente, el tema de los derechos de autor es un tema muy delicado. Lo que nosotros hacemos de escoger cualquier canción famosa que nos gusta, puede llegar a ser un problema si los señoritos del SGAE se enteran, ya que tienen la mayoría de derechos declarados.
Esta última afirmación la puedo asegurar porque el año pasado hicimos un trabajo y, al entrevistarles, nos quedamos alucinados de la importancia que tenía y del dinero que sacaban.
Por eso debemos tener cuidado y escoger canciones sin autor, sin derechos.
A parte de todo esto, creo que Internet ha sido una nueva ventana o un nuevo camino para la industria musical. Con esto pretendo decir que muchos cantantes cuelgan sus videoclips en la web o promocionan su cd y a partir de allí, se empiezan a hacer un poco más famosos.
Sin embargo, Internet, cómo para la mayoría de medios de comunicación, ha provocado unas notables pérdidas económicas debido a la piratería, que la encuentro genial
Si quieren que les compremos sus cd’s, que los pongan más baratos!!
Estic d’acord, és un tema molt complicat, ja que hi ha dos grups que “lluiten” pels seus beneficis. Suposu que cuan internet no estava a l’abast de tothom això era un problema minúscul ; però actualment que és un gran negoci hi ha riscos que es poden correr, en aquest cas “agafar” música i no comprar-la en un establiment.
Però això també passa amb moltes altres coses, per exemple els diaris es poden llegir per internet, es poden veure videoclips, etc. i això no és problema. Penso que es tindrien que mirar les llicencies i els drets musicals i poder establir un codi per que la gent poguès utilitzar la música sense restriccions.