Un exemple de les possibilitats que Internet ofereix als grups i artistes que no vulguin o no puguin entrar en els circuits de la indústria musical és el grup brità nic Koopa. El formen dos germans, Ollie i Stuart Cooper, i Joe Murphy. Tenen entre 19 i 26 anys. Fan música punk i s’han situat a la dissetena posició del top40 del Regne Unit. La peculiaritat d’aquesta formació de Colchester és que només distribueix els seus temes a través d’Internet.
Via: El PaÃs
en 
Hola a tots!!
Em sembla increible que un mitjà de comunicació, com Internet, pugui oferir alternatives a cantants o grups musicals per distribuir la seva música.
Cada vegada hi ha més cantants i grups que aprofiten aquesta eina per donar-se a conèixer. Un exemple d’això és él grup britànic Koopa, que fa música punk i està format per tres nois joves. Aquest grup no va voler entrar en cases discogràfiques per fer una música més pura, no pre-fabricada. Trobo que la seva decisió és molt acertada, ja que les discogràfiques es veuen obligades a “transformar” projectes musicals per tal de satisfer els seus objectius de vendes. El grup punk ha optat per introduir-se en el món d’Internet, on aquí se l’hi ha respectat la seva personalitat. En molt poc temps, el grup s’ha col·locat en la dissetena posició dels 40 principals del Regne Unit amb el seu últim single “Blag, Steal and Borrow”.
Jo crec que totes le vies per promocionar la música, siguin més tradicionals o més innovadores, són igual de vàlides. Potser el grup Koopa ha assolit l’èxit a través d’una via no convencional, com és Internet. Però a cas tenim una fórmula exacta que garanteixi l’èxit musical?
Adéu!!
10/02/2007 @ 18:47
Cristina,
Compte amb les generalitzacions, tipus “la indústria transforma…”. També t’animo perquè els comentaris tinguin un esperit més crític i personal, més enllà de repetir el contingut que ja queda reflectit a l’entrada corresponent. Ànims.
11/02/2007 @ 15:44
Hola a todos!
Este caso me recuerda al caso de Estopa o Melendi, que en sus inicios obtaron por colgar sus maquetas en Internet para darse a conocer. ¿Quien no tenia la maqueta de Estopa? y mira donde ha llegado tanto uno como los otros.
Debo matizar que la idea de colgar las maquetas fue idea de sus productoras, almenos en el caso de Melendi, su productora “Carlitos Records” penso que este seria un modo barato y eficaz de dar a conocer a este personaje.
Nos vemos!
20/02/2007 @ 18:30
Hola Classe!
Estava pensant el mateix que en Marc ara mateix, el cas d’Estopa precisament, en quant a penjar les seves maquets a internet. Va ser una bona idea de les seves productores i mira per on, la jugada els hi va sortir bé.
Amb això podem veure que actualment la gent que es vol iniciar en el món de la música, com a cantant o com a grup, té moltes més possibilitats que anys enrrere gracies a internet i la manera com, cada dia més, es millora i arriba més lluny.
En el nostre podcast, el quart, vam fer referència a aquest tema, a part que tocava per aquell dia, el del grup Koopa perqué ens va semblar molt interessant aquesta idea de promocianar-te a través d’internet; de fet, vam fer que el personatge principal del podcast fes això mateix, i d’aquest manera arriba a estar entre els 10 millors del món.
Si algu està pensant en ser cantant, ja sap, INTERNET!;)
22/02/2007 @ 11:12
Ei, hola a todos!
En un tiempo en el que los cantantes y artistas no dejan de quejarse de cuanto les está perjudicando internet, me parece muy bien que estos chicos sepan sacarle el visto bueno a esta situación y aprovechen sus ventajas. Hoy en día está muy difícil conseguir triunfar en el mundo de la música y, gracias a internet, este grupo musical a conseguido sacar adelante su sueño.
Estoy seguro que cada vez se conoceran más grupos y artistas musicales gracias a la gran red de la comunicación.
Weno, que vaya bien.
28/02/2007 @ 19:30
“Quan no havien publicat un trist single , el públic ja cantava les seves cançons ja que es podien escoltar a internet.”
Aquesta frase parla dels Artic Monkeys, un grup de pop que com comenta la pag web dels 40 principales, es van donar a conèixer per internet . Només tenen un cd però es l’àlbum debut més vengut del regne unit, per tant es una bona manera de donar-se a conèixer.
Penso que és una bona tàctica, penjes les cançons i si t’agraden et compres el cd. He de reconeixèr que sóc molt fidel amb els 4 grups de música que més m’agraden i no m’importa pagar 20 euros pel cd, però xk ja se el que em trobaré, ara si es un grup nou que no conec, prefereixo esperar-me…
Ademés internet és un nou mitjà de comunicació en emergència, i la gent es mira més webs musicals ,etc que botigues de música. Per tant, internet pot ser el lloc per tenir una bona sortida comercial.
17/03/2007 @ 17:05
Sí, és cert que una alternativa a l’indústria discogràfica és internet..Però en el cas del grup britànic “Koopa”,cal tenir en compte que el seu pare va invertir 300 000 euros!i m’imagino que aquests dinerets,que no són pocs ,també han ajudat i molt a promorcionar-se i estar al top40 del Regne Unit.
Cultura Xadi si tingués 300 000 euros estaria al top i al re-top! bé..ara dubto…:)
27/03/2007 @ 8:18