El programa Sputnik, del 33, va oferir dijous un interessant reportatge sobre la situació del món musical a casa nostra, especialment en la seva vessant industrial. El veurem dimarts a la sessió de Nous Formats Digitals. Tracta de la situació del mercat musical i de les dificultats i alternatives amb què es troben els grups que volen fer camí en el món de la música. El report contraposa la visió de dues generacions a l’entorn de diferents aspectes de la indústria de la música, com el management, la promoció, les sales, el productor o la discogràfica. I al llarg del programa sobrevola la idea que Internet s’ha convertit en la via que permet a molts grups i artistes fer unes primeres passes que són complicades dins dels circuits del mercat.
Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb un parell de notícies que apuntaven escenaris de futur per a la indústria musical. D’una banda, l’acord entre l’associació Tercera Via i Edicions Singulars per distribuir música lliure. De l’altra, una informació que assenyalava les dues grans tendències del mercat musical a Internet, que podem resumir en l’elecció entre la distribució amb llicències de tipus copyleft (en el cas dels segells independents) o, per contra, amb tecnologies DRM, com és el cas de les grans discogràfiques. D’entrada, la primera opció sembla una aposta més coherent amb el present, on cada vegada hi ha més públic potencial que no compra, sinó que “es baixa” aquella música que li interessa. És clar que els grans grups tenen encara molt poder, però les discogràfiques independents suposen un 30% del mercat (segons els seus propis càlculs) i saben treure profit de la Web 2.0, perquè la veuen com una aliada i no com un perill per al seu negoci. És una contraposició de models que caldrà seguir amb atenció. Segur que donarà per a molt.
en 
Crec que els que realment estàn enfadats amb tot el tema de la pirateria són tots aquells que han viscut durant molt temps aprofitant-se de la música. És a dir tots aquells que n’han fet d’ella un producte a explotar per fer diners i més diners. Crec que la pirateria ha provocat que un augment de la passió musical de la societat en general. Hi ha no hi han límits per multiplicar la cultura musical.La societat a après a ser molt més crítica al poder consumir tot el què vol (de música). Els grups tenen moltíssimes portes noves per a donar-se a conèixer. Fins i tot, he llegit alguna vegada, que és gràcies a això que s’han tornat a despertar els Festivals Internacionals de música. El negoci cau per un cantó però sempre n’hi ha un altre que és beneficia, i en aquest cas la música en directe és la que s’ha vist créixer (d’entre altres). Vaja… si més no això crec.
06/02/2007 @ 19:34
Xa, d’entrada, ves amb compte amb l’ortografia. Que les presses no ens robin lletres, accents o altres caràcters
A banda d’això, alguns matisos. Què vol dir que “estan realment enfadats”? Qui són “aquells que han viscut molt de temps aprofitant-se de la música”? Segur que la pirateria ha provocat un augment de la passió musical de la societat en general? Això vol dir que “la societat en general” es descarrega música de forma il.legal? I la passió que esmentes, és causa o conseqüència? Pensem-hi, rumiem-hi, donem-li més voltes al tema…
11/02/2007 @ 15:52
Faré una resolució general:
-Quan dic que estan realment enfadats vull dir que no han volgut acceptar l’evolució del camp ja que això suposa per a ells una (petita) pèrdua econòmica.
-Les discogràfiques comercials juntament amb el conjunt de negocis que de rebot guanyen diners (revistes per a adolescents, canals de televisió,…) són qui s’han estat aprofitant de la música. La seva funció ha estat, pràcticament, la creació de personatges mediàtics que influeixin sobre les ments (i butxaques) del principal públic consumidor (els joves).
-La pirateria o descarrega il.legal de música és una pràctica habitual en “la societat en general”. Els més joves principalment són qui dominen i remenen més els programes de descàrregues, però els adults també aprofiten la possibilitat. És més econòmic i corres menys risc de no fer una bona compra.
A més forma part dels diferents hàbits d’entreteniment que la gent jove posa en pràctica durant la seva estança a l’ordinador (a internet). Així ha augmentat la passió, tenen més a l’abast allò que volen sentir, el seu estil concret, sense esforços econòmics ni, gairebé, físics. Com més productes tens del que t’agrada, més temps i reflexió li dediques.
11/02/2007 @ 21:09
Bé, la passió no és a conseqüència de la pirateria.Però en els últims anys, les discogràfiques ens han saturat amb grups comercials i les descàrregues il.legals el que estan fent és que les companyies grans s’estanquin i a poc a poc desapareixeran(sóc una mica massa agosarada,no?).La conseqüència serà que no podran patrocinar més “triunfitos” i el mercat s’obrirà a d’altres músics.D’aquí la “nova passió”per la música.
12/02/2007 @ 23:35
Entenc que la descàrrega sigui pràctica habitual i d’entreteniment, però em pregunto si és un fenomen tan generalitzat o més aviat una pràctica molt coherent amb la manera de ser dels països mediterranis com el nostre. En qualsevol cas, aposto per la via de llicències que permetin la descàrrega de forma legal, no creieu? Pel que fa les crítiques a la indústria musical comercial, un primer problema que tenim és que ens hauriem de posar d’acord sobre a què atorguem aquesta etiqueta i qui ho determina. Més enllà d’això, puc compartir la idea que s’han generat productes de consum massiu que poc tenen a veure amb la qualitat musical, però en tot cas, hi ha prou oferta i camins alternatius per a paladars més fins, no?
19/02/2007 @ 16:39