Com ja hem comentat en anteriors anotacions, els mitjans tradicionals s’interessen ben aviat pel podcasting i van incoporant aquesta nova eina a la seva oferta de continguts a Internet. D’entre els media, el podcasting manté una especial relació amb la ràdio, el mitjà que en principi li seria més pròxim (en defintiva, parlen el mateix llenguatge, el de la comunicació sonora). Una relació que a mi m’agrada definir, utilitzant terminologia anglesa, de “wait and see”. Per què? Doncs perquè, d’una banda, el podcasting competeix amb la ràdio per característiques i per continguts. Però d’una altra, suposa una oportunitat per a les empreses radiofòniques per ampliar i millorar la seva oferta.
Fins ara, les emissores de ràdio oferien els seus continguts a la Xarxa per tres vies: en directe, per streaming o per descàrrega manual. El podcasting els permet que el procés sigui automàtic, alhora que facilita una major fragmentació de l’oferta. Per les seves característiques, el podcasting té alguns punts forts davant la ràdio:
- Trenca la dictadura de l’horari i de la graella de programació.
- L’usuari té més autonomia i control en l’audició.
- Facilita la mobilitat.
- Més especialització i, com a conseqüència, generació de nano audiències.
- Possiblitat de formats més experimentals.
Davant d’això, què fan les emissores tradicionals? La majoria es limiten a utilitzar la tecnologia del podcasting per ampliar les opcions de l’oient… perquè escolti allò que ja pot escoltar per les ones. És evident que això millora el producte perquè dóna més autonomia al receptor. Si ens fixem, per exemple, en els podcasts de Catalunya Ràdio, veurem que les possibilitats d’elecció són moltes, de tal manera que l’oient pot triar de forma més detallada allò que li interessa. Quant als continguts, en canvi, no suposa cap novetat. Ara bé, tant en aquest cas com, per exemple, en el de la Cadena SER, les empreses radiofòniques estudien l’opció de generar continguts específics com a podcasts, segons he pogut confirmar en converses amb alguns dels seus responsables. El dia que això sigui una realitat, el binomi ràdio-podcasting farà un salt endavant.
De la relació entre podcasting i ràdio us recomano l’article del professor de la Universitat de Sunderland, Richard Berry, amb un títol ben explícit: Will the iPod Kill the Radio Star? (pdf, 117 kb).
en 
M’agradaria donar una percepció molt personal sobre el podcast i la radio.
Jo crec que el podcast no pot acabar oferint productes que no s’emetin a la radio. Perquè des de el meu punt de vista la radio perdria la seva essència i podria provocar-se la seva pròpia desaparició. M’explico: imaginin que els programes que escoltem durant el transcurs del dia i els que afegim de més a més els pengen cada migdia a les 12. Que passaria? Voldria escoltar-lo a la hora habitual si ja l’he pogut escoltar a la hora que millor m’ha anat i sense anuncis? (que es un altre tema.) Perquè crec que els programes, molts deixarien de ser en directe ja que poden treballar pel mati no treballaràs a les 12 de la nit com passa ara amb molts programes) Es a dir, la solució estaria en penjar els programes quan acaben però com comentava no es el mateix treballar pel mati que per la tarda o la nit.
En definitiva trobo que les ràdios abans de fer qualsevol pas tenen que estudiar-lo molt i molt be per no errar.
31/01/2007 @ 11:26
Estic d’acord amb el Jordi. Voleu dir que no hi haurà perill de la disminució d’oients a la ràdio pels podcastings? Si ara diverses emissores ofereixen la possibilitat d’escoltar programes a través de la xarxa això pot acabar provocant que disminueixi el seu interès d’escoltar-los en directe. Veient el podcasting des d’aquest punt de vista, el tema és una mica delicat, les emissores han d’anar molt en compte. Penseu que realment s’han plantejat aquest desavantatge dels podcasts? Jo crec que no, que fins ara tot ho pintem molt maco, però no han d’oblidar aquesta possibilitat que, amb el pas del temps, pot acabar sent un problema.
02/02/2007 @ 20:00
A veure, estem barrejant coses diferents. En primer lloc, ara mateix la gran majoria d’emissores tracionals ja ofereixen el servei de ràdio a la carta. O sigui que a través de la seva web podem descarregar els programes ja emesos. El podcast no els resta res, en aquest sentit, sinó que amplia les opcions que l’empresa dóna a l’oient. És una millora del servei.
Pel que fa a les audiències, certament el podcasting pot treure oients a la ràdio. Però el cas és que la ràdio ja fa temps que viu d’una audiència cada vegada més envellida. El seu problema no és la pèrdua d’oients, sinó sobretot la incapacitat de generar oients nous, especialment entre els joves d’entre 15 i 29 anys.
03/02/2007 @ 15:31
Crec que un dels problemes de la ràdio és que ara les noves generacions tenim molts nous canals per comunicar-nos.
La radio probablement és el mitjà que més implica l’oient permetent-lo interactuar mitjançant una trucada. Fins i tot hi ha programes de radio fets quasi integrament per oients, com La Nit dels Ignorants (i d’altres seqüeles) o els Consultoris.
Però ara els joves tenim nous mitjants per fer-nos escoltar. A més a més la radio ha perdut el monopoli de la música gratuïta.
Potser del nou costum de descarregar-se la música al podcasting hi ha una distància més petita que dels nous costums a tornar a escoltar per un transistor un programa fet en riguròs directe.
A pesar d’això, a mi m’agraden els programes en riguros directe. Però prefereixo la llibertat de poder-lo escoltar quan pugui a l’emoció de tenir la possibilitat de trucar i modificar-lo. Lo bo és tenir la possibilitat d’escollir.
03/02/2007 @ 18:21
Com bé dius, Roger, d’allò que es tracta és d’ampliar les opcions que l’usuari o oient tingui a l’hora de decidir la seva audició. Sí que hi ha un aspecte, no obstant, en què la ràdio, per a mi, és insuperable, que és la capacitat d’immediatesa envers l’actualitat. Només cal recordar l’11M, per exemple. O fa pocs dies, l’explosió de gas a Cornellà. A Catalunya Ràdio, l’Antoni Bassas va tenir un testimoni en directe, una de les veïnes de l’immoble afectat, i va ser un fragment de ràdio espectacular. El tinc guardat, ja us el passaré.
04/02/2007 @ 12:39
Personalmente lo que pienso es que para que la radio desaparezca tiene que pasar mucho tiempo. Es cierto que los oyentes son cada vez más mayores, pero tal vez se trata de un tema cultural. No olvidemos que la radio es un medio de consumo que permite realizar muchas otras tareas a la vez, aspecto que a los jóvenes les gusta. Por el contrario la prensa escrita requiere de un mínimo de atención y no permite realizar otras tareas al mismo tiempo. Pienso que la audiencia a su vez de estar formada por gente mayor en la radio también se compone de muchos jóvenes que ya solo despertarse escuchan la radio.
Por otro lado veo un inconveninete al podcast vs radio y es la inmediatez. Mientras que el podcast puedes escuchar la sección que quieras a la hora que quieras, en radio la sección que quieres escuchar es a una hora y basta y eso da a la radio un toque que otros medios no dan, y esto puede ser mejor o peor pero nunca malo, creo yo.
11/02/2007 @ 18:53
El fet que els formats digitals canvien constantment i persegueixen un objectiu de sofisticació per tal de fer-se més accessibles al consumidor alhora de poder disposar d’una oferta més amplia de consum audiovisual en tots els àmbits i dimensions, és una realitat evident.
És per això que crec que una nova plataforma audiovisual que s’afegeix a la competència de les plataformes audiovisuals existents és el Podcàsting. Des del meu punt de vista, la sort de que el Podcàsting vagi guanyant terreny és gràcies a la credibilitat, professionalitat, maleabilitat i comoditat que presenta al consumidor alhora de poder-se adaptar a qualsevol plataforma ja existent (radio i prensa de moment. Presenta aquests avantatges gràcies a la xarxa d’Internet, de manera que presenta una nova manera de consumir formats de prensa i de ràdio.
Amb aquesta situació, no crec que el Podcàsting se solaparà als mitjans tradicionals sinó ben al contrari, ampliarà les seves possibilitats de consum, podent abarcar un sector més ampli i variat de consumidors que escolliran l’oferta més atractiva alhora de consumir aquests mitjans. Els joves d’avui dia fem moltes coses i no és del tot possible dedicar un temps a la ràdio, tan per falta de temps, com per la quantitat d’ofertes que tenim per comunicar-nos; el Podcàsting pot ser una alternativa positiva al manteniment de la situació actual de difusió informativa dels mitjansa tradicionals. El Podcàsting presenta noves formes de consum: més directes, més originals, més ordenades i metòdiques, més variades, de forma immediata i amb una constant interacció a nivell usuari i del consumidor.
16/02/2007 @ 21:36
Des que he descobert el fenomen del podcasting, m’estic aficionant a escoltar podcasts de programes de ràdio, com ara el magazin On vols anar a parar?, presentat per Llucià Ferrer, de Catalunya Ràdio. Crec que la clau de l’èxit d’aquest programa rau en l’humor irònic que utilitza el presentador. El podcasting em permet escoltar aquest programa quan vull i a on vull i, a més, em permet escollir aquells episodis que més m’interessen (l’entrevista al cantant Mikel Erentxu i al periodista Màrius Carol, la iàia Antònia, Teledubtes,….).
Gràcies al podcasting he descobert una nova manera més pràctica i amena d’escoltar ràdio.
23/03/2007 @ 23:01
Exacte!
A la gent d’avui dia tant li fa que el programa sigui en directe o no.
A mi m’interessa el què es diu i el podcasting és una gran opció.
CatRadio ja anuncia OFICIALMENT que els seus podcasts com el de l’internauta (entre d’altres) està abans per podcast que en directe.
És bastant valent per la seva part.
No ens oblidem que un programa com aquest s’escolta MÉS ara que quan havia el podcast. I les dades així ho demostren
27/01/2008 @ 13:43
On ho has llegit això de CatRad que anuncia oficialment? Em sorprèn, perquè la versió que jo tenia és que els podcasts els muntaven a posteriori de l’emissió, de forma automàtica.
27/01/2008 @ 21:34
ara ja no.
demà et busco la notícia.
De fet la mateixa directora de programes m’ho va comentar en un taller de innovació que varem fer.
Els programes d’iCat FM es poden descarregar TOTS abans que s’emetin. Va portar cert rebombori per part de la gent de la casa.
I si, ho fan de forma automàtica. La única cosa que han fet és canviar el dia i hora de llançament.
Demà t’ho miro.
27/01/2008 @ 22:32