Els mitjans tradicionals reaccionen aviat a l’aparició del podcasting, especialment en els països anglosaxons. La via d’entrada és la ràdio. El setembre del 2004, Rob i Dana Greenlee incorporen la sindicació via RSS al seu show radiofònic Web Talk Radio, un programa que s’emet a través d’una desena d’emissores nord-americanes. Unes setmanes després, a l’octubre, altres emissores dels Estats Units comencen a apostar per aquesta via. Tot i això, el primer impuls important que rep el podcasting des dels media el protagonitzen les emissores de les corporacions públiques, com la BBC al Regne Unit, la CBC al Canadà o les emissores associades a la NPR nord-americana, que entre finals del 2004 i la primera meitat del 2005 desenvolupen importants projectes de podcasts.
Dos anys després, ara la majoria de grups mediàtics han inclòs el podcasting com a via de distribució dels seus continguts. Però la capacitat d’aprofitar aquesta nova eina varia molt d’uns mitjans a uns altres. I penso que, curiosament, és la premsa escrita la que ara per ara n’ha sabut treure més profit, perquè, per la seva mateixa naturalesa, ha hagut de buscar continguts nous, ha hagut de crear, per introduir-se en el món dels podcasts. Dedicaré les pròximes entrades d’aquest blog a comentar l’ús del podcasting en els diferents sectors mediàtics.
en 
En el blog de la agencia de publicidad TERRITORIO CREATIVO, han publicado un post que creo que es interesante justo para este tema. Se discute si los blogs (a los que yo asocio con el podcasting en este tema) tienen más credibilidad entre los lectores que los medios convencionales (tv, radio y prensa).
http://etc.territoriocreativo.es/etc/2007/01/medios_tradicio.html
Por ahora únicamente os dejo el enlace porque yo no he tenido tiempo de sacar mis propias conclusiones, en cuanto lo haga, no dudéis que las compartiré con todos vosotros.
El artículo hace referencia a un estudio (al cual se puede acceder) que está en inglés. Si alguien está interesado en leerlo y tiene problemas con el inglés o le da pereza traducir, podéis traducir la página entera con el traductor de google. Traduce literal pero se entiende de sobras.
P.D. Si alguien está interesado en direcciones de blogs sobre temas de publicidad y campañas de marketing que me lo diga y le envío los enlaces.
31/01/2007 @ 12:23
Primer, un matís per ser més exactes: el blog que cites es titula etc., tot i que efectivament és obra de Territorio Creativo. Pel que fa al post que esmentes, també he llegit la font original i les conclusions. Em sorprenen algunes afirmacions que semblen contradictòries. També cal fixar-se en el fet que les respostes són molt matisables en funció de l’àmbit territorial. I quant al cas concret de la comparativa de confiança entre blogs i mitjans tradicionals, em quedo amb les ganes de saber més, perquè es limiten a donar una sentència genèrica i prou. En qualsevol cas, crec que, d’una banda, és una qüestió de temps, i de l’altra, que parlar dels blogs en general és excessivament genèric. N’hi ha uns quants de molt bons i que s’han guanyat (els autors) la confiança i la credibilitat. Però és clar, de blogs n’hi ha molts.
03/02/2007 @ 15:26
Hola clase,
A mi me parece que el podcasting a sido una herramienta clave para el desarrollo tanto de internet como del resto de medios más tradicionales. Ha permitido aumentar la oferta de ambos lados. Por eso creo que ha sido muy importante la rápida reacción de estos medios.
No obstante, pienso que el podcasting sólo ha sido un pequeño paso para que la radio, la prensa y la televisión acaben prescindiendo de sus soportes físicos (el aparato de radio, el papel y el televisor) y se concentren en uno solo: un ordenador con internet. En un futuro próximo leeremos la prensa, escucharemos la radio y veremos la televisión a tarvés de una misma pantalla.
Pues esto es todo,
Adiós.
28/02/2007 @ 20:45