Fer recerca acadèmica sobre el podcasting i les seves aplicacions comporta, sovint, topades amb algunes dificultats que deriven de la controvèrsia que ha anat acompanyant la gènesi i evolució d’aquest nou fenomen. Un dels aspectes que ha generat debat a l’entorn del podcasting és el de l’etimologia del terme. En general, podriem parlar de dues versions. Una apunta que Podcasting deriva de la suma de les paraules iPod (el famòs reproductor d’Apple) i broadcasting. Dit això, cal afegir que ni cal un iPod per escoltar podcasts ni el senyor Steve Jobs va tenir res a veure amb l’aparició del podcasting. L’altra versió atribuex a les sigles pod la condició d’acrònim de personal on demand, una expressió que reflecteix la idea de personalització associada al podcasting.

La primera referència pública al podcasting la va fer el periodista del diari The Guardian, Ben Hammersley, en un article titulat Audible Revolution, publicat el 12 de febrer del 2004. Hammersley proposava diversos termes, entre ells el de podcasting. El cas és, però, que la referència a l’iPod prové de l’aplicació que l’ex-locutor de la MTV, Adam Curry, un dels pares del podcasting, va llançar a finals del 2003, amb l’objectiu de sincronitzar els continguts sonors descarregats de la xarxa mitjançant RSS amb el seu reproductor de música digital portátil. Curry va ser una de les persones que van contribuir de forma decisiva al naixement del podcasting, al costat de Dave Winer, blogger i desenvolupador de software. El gener del 2001, Winer va aconseguir per primera vegada adjuntar un arxiu sonor a un document RSS, de tal manera que va fer possible la tecnologia necessària per al podcasting.

Related Posts with Thumbnails