Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcasting, la premsa escrita ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. En molts casos, el primer pas va ser utilitzar el format sonor per donar uns titulars o un breu resum dels continguts del dia. Això és el que encara fa El Mundo amb el seu (des del meu punt de vista) mal anomenat podcast, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris dels països anglosaxons han sabut anar més enllà en la incoporació del podcasting. Un cas prou interessant i molt recent és el del rotatiu San Francisco Chronicle, que acaba d’inaugurar un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació. Em sembla una bona implementació del podcasting.
Més exemples. Una de les ofertes de podcasting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.
D’altra banda, la incorporació del podcasting (i, també, del vodcasting) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimedia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit als recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcasting, una relació que ara per ara es troba més avançada que no pas el binomi ràdio-podcasting.