Connectant els punts

twittervistic.com.

Em fa il·lusió parlar d’un nou projecte de l’Associació STIC.CAT, de la qual tinc el goig de formar part. Es tracta de la 1a #twittervista de la història als candidats a la presidència de la Generalitat.Penso que és un pas important. Un experiment que, n’estem convençuts, pot ser molt útil per apropar els ciutadans als líders polítics, per reduir barreres, per millorar, en definitiva, la dinàmica democràtica del país. Un nou projecte de STIC.CAT amb voluntat de servei. Aquesta és la notícia que hem publiat al web de STIC amb els detalls del projecte:

L’Associació STIC.CAT, impulsora dels Premis Blocs Catalunya, organitzarà el proper mes de setembre la primera twittervista electoral entre tots els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Twitter és una plataforma social en la qual les persones es comuniquen a través de “tweets” -“piulades” en català- d’un màxim de 140 caràcters. Els candidats participants comptaran amb un nick propi, o identificador, a través del qual contestaran obertament i de forma directa les preguntes que els internautes els faran arribar.

La primera twittervista de la història política catalana tindrà una hora de durada i STIC.CAT (www.stic.cat) s’ajudarà d’un aplicatiu online (www.twittervistic.com). Aquest aplicatiu ha estat desenvolupat especificament per l’esdeveniment amb col·laboració amb l’empresa Shotools (www.shotools.com), dedicada al desenvolupament d’aplicacions socials. També, en l’apartat de col·laboracions, la consultora Conzentra (www.conzentra.com) ha aportat el know how estratègic del mitjà twitter.

L’associació STIC.CAT i els partits han pactat cinc grans blocs temàtics, sobre els que els usuaris podran adreçar les seves preguntes als caps de llista, que seran: Polítiques Socials, Democràcia i Participació, Economia i Crisi, Identitat i Nació, i temes Generals.

STIC.CAT vol manifestar explícitament l’agraïment als partits polítics amb representació parlamentària que, des d’un primer moment, van decidir apostar i participar en aquesta primera twittervista. “Catalunya és un país capdavanter en molts aspectes, i un d’ells és la nostra presència a Internet i les xarxes socials” .

Aquesta és la vista de l’horitzó des del cap de Sant Sebastià de la Guarda, a Palafrugell. L’he triat per afegir-me al meme #fotoscel, iniciat per Trina Milan (@trinamilan) i Josep Ma. Rosell (@batega) a twitter i que ja té desenes d’aportacions, fins i tot un tumblr i un grup a flickr.

Una foto del cel que, a l’horitzó, s’abraça amb el Mediterrani. Mai em canso de mirar-lo. Deu ser cosa de la immensitat de la mar, de l’horitzó com a metàfora, del misteri del cel. No ho sé. Només sé que és un bon lloc. Em dóna calma i m’ajuda a situar-me de nou. Des d’aquí dalt, em sento part del tot. Una petita part de l’existència. I de nit amb lluna plena, et deixa sense paraules. Agafeu el calendari i no us ho perdeu. S’ho val.

Soroll. Molt de soroll. Ambiental, mental, contextual, virtual.
Massa.

Necessito silenci. Escoltar, escoltar-me. Endins. Buscar, trobar, saber.
Ser.

Un nou episodi del podcast. I en aquest cas, un capítol que amplia horitzons i que m’ha de servir per donar-li al Connectant els punts l’embranzida que es mereix. Em ve molt de gust, a més, perquè tracta d’una novel·la, perquè és una primera obra d’un autor novell, perquè m’ha agradat molt i perquè la paternitat és de l’amic Josep Campmajó.

Amb “Olor de violetes”, en Josep ha sortit de l’armari literari. Com podreu escoltar, després de gairebé dues dècades de no fer el pas, finalment va atrevir-s’hi l’any passat. I amb la seva primera novel·la, va guanyar el 29è Premi Just M. Casero de novel·la curta, que organitza la Llibreria 22 Girona, amb l’incombustible Guillem Terribas al capdavant. Us recomano la lectura i us suggereixo també que escolteu el podcast. Això sí, millor que ho feu per aquest ordre, tot i que no desvetllem res. Que vagi de gust!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Descarregar

* Enllaços relacionats amb  aquest episodi

Josep Campmajó: bloc, twitter, facebook, twitxr

Olor de violetes: facebook, editorial Amsterdam

Premi Just M. Casero

** Amb la col·laboració de

Sílvia Pedret, Marçal Sellas Pedret i Bernat Sellas Pedret

*** Música

Chriss Onac:

“Flamme and Co”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Celestial Aeon Project:

“Anxious  Thoughts, de l’àlbum Aeon 3

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com

Des de l’associació STIC.CAT ja hem posat en marxa la 3a edició dels Premis Blocs Catalunya. El proper 26 d’abril s’obre el període d’inscripcions, que s’allargarà fins al 14 de juny. Les votacions es podran fer des del 17 de juny fins al 6 de setembre.

L’acte de lliurament se celebrarà aquest any a Mataró, el dia 1 d’octubre. Com ja hem convertit en tradició, els Premis Blocs són itinerants. Vam començar a Girona i la segona edició la vam fer a Vic, ciutats on vam sentir-nos molt ben acollits. Aquest any, l’interès de Mataró i l’oportunitat de coincidir amb la posada en marxa del Tecnocampus ens han portat a la capital del Maresme. L’acte de lliurament dels premis es farà el dia 1 d’octubre.

És una gran satisfacció tornar a posar en marxa la maquinària dels Premis,  que s’han  consolidat  com la gran festa dels blocs en català. Una oportunitat per mostrar i conèixer la diversitat i qualitat dels blocs escrits en llengua catalana, que alhora són un símptoma de la bona salut que el català té a la xarxa. I al final del procés, el moment de celebrar-ho amb una diada que en les dues edicions anteriors ens ha fet vibrar, i molt.

Aquest any, però, fem un pas més. Coincidint amb el procés dels premis, la gent de STIC.CAT realitzarem un estudi en profundidat sobre el perfil del blocaire en català. Mitjantçant una enquesta i les dades recollides en les tres edicions dels Premis Blocs pretenem oferir una radiografia de la blocosfera en català. Aquest estudi, però, no és un objectiu en sí mateix, sinó que pretenem que sigui unllegat per a la sociertat catalana i una eina útil per a les institucions, per exemple, per endegar polítiques públiques vinculades amb les TIC. El treball de camp el durem a terme en paral·lel al procés dels premis, i esperem presentar les conclusions durant el darrer trimestre de l’any.

Així doncs, ja ho sabeu: STIC.CAT i els III Premis Blocs Catalunya us esperem. Som-hi!

Tornem-hi que no ha sigut res. Amb aquest setè episodi, reinicio la publicació del podcast, amb l’ànim de recuperar una periodicitat més habitual i constant. En aquest cas, es tracta d’una conversa amb en Francesc Balagué. És un podcast que vam gravar fa setmanes amb motiu de la seva tesi doctoral sobre l’ús dels blogs en l’educació superior. Però em serveix, també, d’agraïment als moments i inquietuds compartides amb en Francesc i per desitjar-li un feliç viatge a Ítaca. Endavant!

Podeu escoltar Connectant els punts 07 en aquest reproductor

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

o desgarregar el capítol aquí.

* Amb la col·laboració de

Sílvia Pedret, Marçal Sellas Pedret i Bernat Sellas Pedret

** Música

Chriss Onac:

“Flamme and Co” i “Flânerie possible”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com

El dilluns 8 de març vaig agafar un tren que sortia de Barcelona a les 14.20h. Estava nevant amb intensitat i vaig pensar que calia marxar abans que la situació empitjorés. Vaig arribar a casa, a Palafrugell, a les 15.00 del dimarts 9, o sigui, gairebé 24 hores després. Aquella nit la vaig passar al pavelló poliesportiu de Sant Celoni, juntament amb unes 600 persones més. Sí, formo part dels viatgers de Renfe que van quedar atrapats com a conseqüència del temporal de neu.

En el meu cas, el tren de Mitja Distància en què viatjava va quedar bloquejat entre dues avaries provocades per la nevada, una a l’altura de Riudellots i l’altra, a Granollers. Va ser una odissea, però també una experiència molt interessant en relació als mitjans socials, i més concretament, twitter. Durant aquelles llargues 24 hores, twitter va ser per a mi una eina fonamental. Com ho va ser per a moltes persones que van informar-se, durant el temporal, a través de twitter i seguint l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer (@mik1977). Des del tren en què vaig passar moltes hores, twitter va permetre’m informar i rebre informació, mentre que els canals tradicionals no donaven a l’abast. Precisament per la utilitat de twitter i les xarxes socials, aquest temporal serà recordat com la primera nevada 2.0.

Dies després, Vicent Partal va convidar-me a “L’internauta“, a Catalunya Ràdio, per parlar-ne. Podeu descarregar-vos l’àudio aquí.

Dies després de la nevada 2.0 naixi el portal Rodalies.info, un projecte ideat per Daniel Julià i Anna Fuster, de Pimpampum.net, i Roger Melcior, que consisteix en informació en temps real sobre les incidències a la xarxa de rodalies mitjançant les aportacions dels usuaris a través de twtitter, d’acord amb uns protocols determinats. Un exemple del potencial d’aquesta eina de comunicació i de la capacitat de les persones per trobar nous usos dels mitjans socials.

*** Altres bloguers que en parlen: David Rodríguez, Cristina Aced, Marc Cortés, Saül Gordillo.

Una piulada de Mertxe Pasamontes m’ha reactivat, aquest matí. Ja fa temps que vaig rebatejar aquest blog i podcast a partir d’una frase extreta del famós discurs de Steve Jobs a Stanford, el 2005. “You’ve got to find what you love”, dèia. Però la ment és poderosa, i ja fa dies que em fa anar de corcoll. No em porta enlloc, però em fa donar voltes i voltes, sense prendre decisions ni passar a l’acció. I pitjor encara, sense estar present. Total, que avui, a partir de la piulada, he decidit escriure aquest post i recuperar el vídeo del discurs de Jobs. Vinga, va. Som-hi!

És Nadal. I aquests són uns dies especials. Siguis o no creient, siguis partidari o detractor de les tradicions, és igual. Estic convençut que, més enllà de creences, Nadal és diferent.

Un Nadal en temps de crisi econòmica. Hauria de ser, doncs, encara més Nadal. El context al qual hem arribat no és casual, i coincideixo amb l’Àlex Rovira en què deriva d’una crisi de consciència. Vivim en un món convuls. Hem arribat lluny en el desenvolupament material, però cada vegada veiem més persones que busquen un nord, una orientació, que es plantegen un canvi.

Nadal pot ser un bon moment per reflexionar, per mirar endins, per reconnectar. Estic convençut que només des del cor i des de l’amor trobarem el camí. I també és moment de valorar tot allò que ens envolta i donar-ne gràcies. Començant per  allò fonamental: els éssers estimats que ens acompanyen.

Us desitjo un molt bon Nadal.

(foto: el Mediterrani, des del cap de Sant Sebastià)

Són temps de crisi, i cal buscar noves estratègies davant de problemes ja coneguts. Amb aquesta idea, STIC.CAT obre aquest dimarts 10 la seva I Campanya Solidària, un projecte que a la gent de STIC ens fa molta il·lusió. Consisteix en una recollida de fons, mitjançant aportacions voluntàries, destinats a la Fundació Banc dels Aliments, una entitat que treballa en la lluita contra la fam en el nostre entorn. S’allargarà fins el 10 de desembre, quan es tancarà amb un acte a l’Hotel Porta Marina de Barcelona, que comptarà amb la participació d’Àlex Rovira.

Amb aquesta iniciativa, STIC.CAT aposta pel vessant més social de les TIC, amb la convicció que les tecnologies són eines que poden tenir un paper en la millora de la vida de les persones. De fet, aquesta és una de les dimensions de l’associació. Estic convençut que aquesta campanya es beneficiarà de les sinergies que es produeixen en l’àmbit del web 2.0 i de les xarxes socials. Perquè darrera les eines tècniques, hi ha les persones. Blogs, podcasts, wikis, twitter, facebook… en definitiva, són només un instrument. Revolucionari, si ho voleu, però mitjans que no s’acaben en ells mateixos sinó que permeten a les persones relacionar-se, intercanviar coneixement i evolucionar junts. Aquest és el sentit, també, d’una campanya solidària 2.o com la de STIC.CAT. Ens hi voleu acompanyar?